El Reial Decret Llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball (“RDL 8/2019”), publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el 12 de març del 2019, ha regulat de manera expressa, afegint un nou apartat (9) a l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors, l’obligació de les empreses (sense excepció) a enregistrar diàriament la jornada laboral dels seus empleats. Aquesta mesura, que entra en vigor el 12 de maig, té com a objectius principals posar fi a les hores extraordinàries sense remunerar, controlar l’absentisme laboral, garantir els drets dels empleats a la desconnexió digital i assegurar el descans entre jornada i jornada. El RDL 8/2019 també modifica el règim sancionador del text refós de la llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social fixant sancions a les empreses per l’incompliment d’aquesta mesura d’entre 3.126 i 6.250 euros.

El sistema de registre d’hores d’entrada i sortida dels empleats resulta de lliure elecció per part de l’empresa, que podrà optar per qualsevol mitjà que garanteixi la fiabilitat i la invariabilitat del contingut dels registres, tot i que els convenis col·lectius podrien arribar a determinar un sistema concret. Les empreses hauran de conservar els registres horaris dels empleats durant un període de quatre anys i estaran a disposició dels empleats, els seus representants i d’Inspecció de Treball i la Seguretat Social.

Si bé el disseny i la implementació de les eines de control horari dependrà de les característiques de cada empresa, el repte més gran l’assumiran aquelles empreses que han estat implementant mesures per potenciar la flexibilitat horària dotant-se d’eines per tal de que els empleats puguin ajustar la seva jornada laboral i millorar la productivitat. Donada la falta de determinació de mecanismes de registre per part del legislador i la irrellevància de la forma en la qual es presenti el registre, les empreses hauran d’aportar solucions creatives per tal de complir la nova norma i alhora seguir potenciant la flexibilitat horària i la conciliació de la vida familiar, per tal de superar la tendència tradicional que valora la presència física al lloc del treball com a criteri principal per mesurar la dedicació professional.