L’inversor català, generalment conservador, ha vist els últims anys com li baixava de manera considerable la rendibilitat dels estalvis per la disminució dels tipus d’interès fins a tocar mínims històrics. En pocs anys, els dipòsits han passat de pagar més d’un 4% a gairebé no pagar res. Mentre els més atrevits han optat per començar a invertir part de la cartera a renda variable, augmentant l’exposició de risc de les inversions, molts altres han preferit deixar els diners en un compte corrent, perdent poder adquisitiu. Malgrat la baixada de tots els actius durant l’any 2018, també els de renda fixa, el major risc en les inversions ha acabat sent a llarg termini un dels actius més rendibles.

Amb l’euribor en negatiu els últims anys després dels estímuls monetaris del BCE, molts inversors han optat pels actius immobiliaris. Amb la recuperació del sector i l’alça continuada dels preus dels habitatges, molts ja no veuen tan atractiva la rendibilitat de la compra d’un immoble com a inversió i es plantegen on invertir els estalvis. La incertesa del mercat espanta el gran públic, i els últims mesos han estat d’una extrema volatilitat amb molts fronts oberts, com el conflicte comercial entre la Xina i els Estats Units, la crisi d’Itàlia i la sortida del Regne d’Unit d’Europa, ajornada uns mesos.

Segons un últim estudi de la gestora Schroders, l’inversor espanyol és a la cua dels més conservadors de la Unió Europea i té gairebé la meitat dels estalvis en productes de baix risc, per sota de la mitjana europea i dels Estats Units, on solen invertir fins a un 60% en renda variable. Un dels grans inconvenients és la falta de formació financera, molt per sota de la mitjana dels països de l’OCDE, ja que gairebé la meitat dels enquestats assegurava no entendre el concepte diversificació. Des dels últims anys, s’estan fent programes d’educació financera a les escoles per pal·liar aquest dèficit de formació.

Les inversions més habituals del client convencional, amb productes indexats en la borsa espanyola a través de fons d’inversió o comprant accions de grans bancs espanyols, estan patint els últims anys per la davallada en les cotitzacions de la banca. Aquesta concentració del sector bancari en l’Ibex ha provocat que sigui un dels índexs amb pitjor comportament els darrers cinc anys, en què s’ha deixat més d’un 15% sense comptar els dividends. Durant aquest temps, els índexs francesos, alemanys i belgues han pujat més d’un 20% i el britànic, malgrat el Brexit, ha crescut un 10%, aproximadament. I mentrestant, les grans borses americanes han pujat en els últims cinc anys més d’un 50%, impulsades sobretot per la bona marxa de l’economia dels EUA i pel gran pes que tenen les tecnològiques, per exemple Amazon, Facebook i Apple, que han multiplicat el seu valor en pocs anys.

Ara bé, no només la borsa ha tingut un bon comportament els darrers anys, sinó que els fons de renda fixa també han esgarrapat bones rendibilitats malgrat els baixos tipus d’interès generalitzats. No és difícil trobar fons de renda fixa de gestores internacionals amb rendibilitats mitjanes que oscil·len entre el 2% i el 4% anual, malgrat les mínimes rendibilitats del deute governamental, amb el bo alemany a deu anys en negatiu durant molts mesos i amb el bo espanyol per sota de l’1%. El deute corporatiu ha estat un dels arguments per obtenir retorns positius en l’escenari actual.

Després d’un any passat horrorós, on van caure més del 90% dels actius, incloent els fons d’inversió més conservadors com els tresorers o monetaris, en el 2019 la gran majoria dels índexs ja han recuperat la pèrdua de l’any anterior. No obstant això, molts analistes pronostiquen una possible recessió o frenada de l’economia a partir de l’any que ve. La diversificació de la cartera, combinant la renda variable de diferents països i sectors amb la renda fixa, és un element clau per tenir rendibilitats positives a llarg termini, i s’adequa sempre al perfil de cada individu. La gestió activa de la cartera, reduint riscos davant un possible canvi de cicle econòmic, i la paciència en moments de pànic són elements essencials per treure rendiments positius malgrat els baixos tipus d’interès, que no es preveuen que augmentin excessivament a Europa fins d’aquí a uns anys. I quan ho faci, pot tornar de nou a produir rendiments negatius a la renda fixa que tenim en cartera. Tot i això, cal recordar que la borsa americana i l’índex mundial MSCI World han tingut una rendibilitat mitjana els últims cinquanta anys superior al 8%, tenint en compte que hi hagut diferents crisis econòmiques en aquest període.