Estem en un món globalitzat on l’acceleració tecnològica és exponencial i està canviant de manera radical com vivim, com busquem i com consumim informació, com ens relacionen i com competim.

En un informe publicat pel World Economic Forum es descriuen les habilitats i competències que seran necessàries per garantir l’ocupabilitat a partir del 2020, i les tres primeres que se citen són: capacitat de resoldre problemes complexos, pensament crític i creativitat. D’altra banda, els experts afirmen que un 40% de les feines que es demandaran el 2030 avui encara no existeixen.

Estem, doncs, en un món altament canviant, on les empreses demanen un talent que té més a veure amb les anomenades soft skills que amb els coneixements o la titulació universitària, i on és més important el que se sap fer amb el coneixement que no pas el mateix coneixement en si.

Per adaptar-se a aquest nou paradigma i formar el talent que demanen i demanaran les empreses en el futur proper, el sistema educatiu ha d’experimentar canvis importants. S’ha d’adaptar a la metodologia pedagògica, així com ho han de fer els espais d’ensenyament. S’ha d’incorporar la tecnologia al món educatiu i també ha de canviar el rol dels professors. Tots aquests canvis són necessaris també perquè el perfil de l’alumne ha canviat. El sistema educatiu ha de tenir molt en compte com són aquests alumnes nous que són nadius digitals. Ha de tenir en compte com es relacionen, com consumeixen continguts, com cerquen informació, quins són els seus objectius i com volen aprendre.

Des de la Fundació per a la Creativació impulsem un projecte pioner en l’àmbit educatiu per promoure des de l’educació primària la creativitat dels alumnes per convertir-la sistemàticament en innovació. D’aquí neix la paraula creativació. Per apropar més aquesta creativitat i aquesta innovació al món real s’han posat en marxa els creativation challenges, reptes reals que plantegen i patrocinen entitats o empreses i que són presentats als alumnes per tal que elaborin les seves propostes utilitzant el mètode de la creativació, basat en el design thinking. Més de 16.000 alumnes d’escoles d’educació primària de tot Catalunya ja han participat en aquests reptes.

Així, per exemple, el curs passat la Fundació per a la Creativació, va impulsar un repte que plantejava que els alumnes reflexionessin sobre com fer més “creatius” els espais de les seves escoles. En el repte hi van participar més de 500 infants de deu escoles amb uns resultats extraordinaris. Els nens que hi participaven ens van explicar com volien que fossin els seus espais d’aprenentatge. Parlaven d’espais on es pogués aprendre d’una altra manera, espais per imaginar, per inventar, espais on es poguessin generar idees creatives i resoldre reptes. Espais per experimentar, per crear prototips, per aprendre fent i on la tecnologia estigués molt present. A més, aquests infants no volen aprendre sempre asseguts en una cadira, en una aula frontal, ens demanaven uns espais multifuncionals que els permetessin moure’s, treballar en equip, espais on fluís la comunicació, per compartir coneixements i experiències, on els professors els “ajudessin” a utilitzar les eines d’aprenentatge i a generar continguts.

Escoltant i reflexionant sobre les peticions d’aquests nens i nenes d’entre 10 i 11 anys, penso que també podríem treure idees sobre com haurien de ser els espais i les relacions entre les persones, la manera de treballar i de comunicar-nos dins de les empreses modernes.

Aquest any, des de la Fundació hem plantejat un altre repte que hem anomenat the marker’s revolution, en el qual els nens repensen i redissenyen objectes que tenen en el seu entorn escolar o quotidià. En la fase de prototip, es cedeix a les escoles unes impressores 3D (prèvia sessió de formació al professorat), per tal que els alumnes puguin fer realitat els seus dissenys. De passada, s’introdueix d’una manera pràctica la tecnologia a les aules, aspecte clau i encara pendent en moltes escoles.

El talent és i serà un element clau de competitivitat per al teixit empresarial de qualsevol país. Una societat que inverteix en la formació dels seus infants i dels seus joves en general està fent la millor inversió que pot dur a terme per defensar la competitivitat present i futura de la seva economia.