La decisió del govern de Donald Trump de la setmana passada d’incloure la tecnològica xinesa Huawei en la “llista negra” comercial i impedir que les empreses nord-americanes hi puguin fer negocis sense el permís de les autoritats sota l’argument de defensa de la “seguretat nacional”, ha començat a provocar sotracs reals en la tensa relació entre Washington i Pequín.

La particular guerra comercial d’intercanvi de cops i aranzels té en el sector tecnològic un camp de batalla cabdal. La repercussió més important, ara per ara, té a veure amb Google, obligada a trencar relacions gairebé al complet amb un gegant asiàtic que depèn del sistema operatiu Android per fer funcionar els seus dispositius. També ha de congelar enviament de maquinària i serveis tècnics. Una de les primeres empreses nord-americanes que han confirmat la cancel·lació d’enviaments a Huawei va ser Lumentum, fabricant de components per a mòbils: Huawei va representar gairebé el 20% de la seva facturació en l’últim trimestre.

Segons el mitjà econòmic Bloomberg, altres proveïdors de la marca xinesa com els fabricants de xips Intel, Qualcomm, Xilinx o Broadcom haurien informat als treballadors que les comandes xineses quedaven aturades fins a nou avís. Com era d’esperar, la turbulència va afectar els mercats, amb baixades de totes les empreses de maquinària tecnològica vinculades a l’empresa xinesa. “No hem fet res per violar la llei”, va assegurar durant el cap de setmana el fundador i president del gegant tecnològic asiàtic, Ren Zhengfei, convençut que l’impacte serà limitat, contradient analistes que consideren els fets un cop dur per a la companyia.

S’especula que Huawei està treballant en un sistema operatiu alternatiu a Android, així com en la fabricació de xips i altres components per evitar dependre de les empreses nord-americanes. Huawei és el centre de les discrepàncies entre Washington i Pequín. El govern de Trump ja havia prohibit a tots els organismes públics utilitzar dispositius de la marca per la por de ser espiats i que la informació caigués en mans del règim xinès. A més, hi ha pendent una ordre d’extradició contra Meng Wanzhou, cap financera de la companyia, detinguda al Canadà –fet que va desencadenar una crisi diplomàtica– per haver fet cas omís de les sancions contra l’Iran.

En el rerefons, cal no oblidar-ho, hi ha la lluita pel control de la tecnologia 5G, tres cops més ràpida que la 4G, cursa que lideren la Xina –i Huawei–, que intenten dominar la xarxa del nou sistema d’intercanvi de dades. El contraatac xinès no es va fer esperar, amb amenaces de frenar l’exportació als EUA de metalls de transició com l’escandi o el lantani, vitals per a la fabricació de productes electrònics.