Batet i la torna al Suprem
xoc
La presidenta del Congrés trasllada al Tribunal Suprem la suspensió dels diputats presos
Reuneix avui la mesa de la cambra però la decisió arribarà passades les eleccions
El rei s’arrisca a veure’ls a les Corts si no se’ls aparta ja
El jutge Manuel Marchena confiava que el seu revés profund enviat al Congrés per suspendre els diputats presos d’ERC i JxCat era un cop guanyador, però ahir es va trobar el retorn de la pilota en forma de globus defensiu per part de la nova presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet. Vint-i-quatre hores després que al Congrés i al Senat es visualitzés amb cruesa l’excepcionalitat de tenir quatre diputats i un senador que prenen possessió de l’escó com a presos polítics vinguts des de Soto del Real, Batet es va avançar a l’ànsia del PP i Ciutadans d’apartar-los sense debat i va enviar un escrit al president del poder judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, perquè “aclareixi” en quina situació queden Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull –el cas del senador Raül Romeva es veu al Senat– i que sigui el poder judicial el que els suspengui.
El debut dels diputats de Vox colpejant la taula amb les mans i picant de peus furiosament va complicar l’audició de l’acatament dels presos, però això no rebaixa l’excepcionalitat amb què neix la tretzena legislatura, la primera amb presos polítics.
Si bé oficiosament al Congrés es dona per fet que seran suspesos i ells mateixos van viure el ple amb la sospita que potser seria l’únic per a ells, la batalla del Congrés i del govern de Pedro Sánchez –a través de la fiscalia– contra el tribunal és per quin poder s’embruta les mans. “El Suprem, com a òrgan que està enjudiciant determinades conductes i determinant què poden fer o no fer persones que estan en presó preventiva, ha de ser qui ens aclareixi en quina situació queden”, va sostenir ahir Batet en la primera compareixença després de ser rebuda pel rei Felip VI a La Zarzuela. “Tot indica que seran suspesos, però cal respectar els temps”, va reblar.
Conscient que el PP i Cs –amb quatre vots de nou a la mesa– convertiran l’afer en la querella inicial de la legislatura, Batet es va anticipar a ells amb el seu escrit a Lesmes i va fixar la primera reunió de la mesa avui. La mesa no vol decidir res sense resposta del poder judicial, així que la suspensió no es farà en cap cas fins passades les eleccions de diumenge.
Del 384 bis a l’article 21
El que Batet reclama al Suprem és “aclarir” si es pot aplicar la suspensió dels diputats presos per la via de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), que és la via que el jutge instructor Pablo Llarena va aplicar al juliol per suspendre els diputats al Parlament i que ara Marchena no gosa seguir. Es tracta d’un article que Llarena ha assimilat a la rebel·lió quan es parla de “terroristes o rebels” i la jurisprudència exigeix l’ús d’armes i explosius. La preferència de Marchena és obviar l’exigida demanda del suplicatori i que sigui la mesa del Congrés la que s’embruti.
L’endemà de la fotografia dels presos a l’hemicicle i de la salutació amb Sànchez, la fiscalia –braç del govern liderat per la fiscal general María José Segarra– va sol·licitar al tribunal del “procés” que impulsi l’aplicació del 384 bis de la Lecrim en lloc de refugiar-se en el Congrés.
Qui s’embruta les mans
L’altre precepte invocat pels devots que els presos no tornin a l’hemicicle és l’article 21 del reglament del Congrés, que preveu la suspensió “quan, concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i ferma l’ordre de processament, es trobin en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta situació”. A l’obstinació de Marchena de no demanar ara el suplicatori que cita aquest article, s’hi suma que l’executor que s’embruti les mans és un afer rellevant: un acord de la mesa d’entrar en la via del contenciós administratiu i una decisió imposada pel Suprem contra els drets de cinc electes –i dels seus votants– podria arribar a ser impugnada davant els tribunals europeus.
La batalla del Congrés i el govern –a través de la fiscalia– contra el poder judicial per quin poder s’embruta les mans té un afegit que no figura en cap llei ni reglament, però que és al pensament de tots: l’afany de l’establishment d’evitar-li al rei Felip VI el tràngol de coincidir amb els cinc presos polítics a l’hemicicle. Hi ha pendent l’acte d’obertura solemne de les Corts, un acte únic per a diputats i senadors que sempre acull el Congrés, i que s’ha de celebrar quinze dies després del ple de constitució, així que qualsevol maniobra per apartar els electes presos que no sigui immediata provocaria una fotografia indesitjada de Felip VI davant de Junqueras, Sànchez, Turull, Rull i Romeva si ells demanessin de ser-hi.
Torra: “La gran sort de tenir Batet”
Si bé al Madrid polític es dona per fet que la suspensió dels quatre diputats i del senador Raül Romeva és imminent, el president de la Generalitat, Quim Torra, va voler confiar en la decisió que prengui la nova presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en defensa dels quatre diputats presos que veuen amenaçats els seus drets. “Ja que sembla ser que tenim la gran sort de tenir dos catalans de presidents del Congrés i del Senat, doncs estic segur que Batet i Manuel Cruz respectaran els drets dels nostres companys”, va desafiar Torra.
El president, que va acudir a un consell d’alcaldes de l’Alt Urgell, va advertir que espera “la millor decisió” per part dels presidents del Congrés i del Senat davant l’amenaça de ser suspesos. “Seria un altre motiu més per constatar en quin Estat malvivim”, va avisar en el cas que els cinc siguin finalment apartats
De visita a Londres, el 130è president català, Carles Puigdemont, denunciava el risc d’alterar el Congrés amb suspensions “inacceptables” i va exigir a Batet que “faci valer la sobirania de la cambra” davant el Suprem. “Hi ha marge. Els volen suspendre només per raons polítiques, la seva suspensió podria alterar clarament el sentit del vot a les urnes i la majoria per investir president”, va dir.