El cor d’Europa s’eixampla. El trencament del bipartidisme a l’eurocambra i l’auge dels liberals certifica l’inici d’un nou equilibri de poders a Brussel·les. Ara seran tres, i no dues, les grans famílies polítiques proeuropees majoritàries, tant al Parlament Europeu com a les capitals del bloc, que s’hauran de repartir el lideratge a la cúpula de les institucions de la UE.

Democratacristians i socialistes s’havien repartit històricament el pastís, amb un tros important que anava a parar a mans dels primers. La caiguda moderada del Partit Popular Europeu els permetrà reclamar el lideratge del sucós executiu de la UE, que tradicionalment va a parar a mans de la força més votada.

Ara bé, la necessitat de pactar amb els socialistes i els ambiciosos liberals –sumen gairebé el 58% de la representació parlamentària– forçarà els populars a cedir parcel·les de poder. En l’última legislatura, per exemple, tant la presidència de la Comissió Europea, del Consell Europeu –on seuen els estats membres–, com de l’eurocambra eren seves. Només carteres inferiors com ara Exteriors i Economia estaven en mans dels socialistes, mentre que els liberals tenien Competència i Comerç. El grup liberal, del qual forma part la República en Marxa de Macron, ja va alertar ahir que “cap majoria” és possible “sense el nou grup central” que representaran. Malgrat la pujada dels verds a l’Europa rica i occidental, la seva falta de presència als governs de les capitals i a l’est del continent dificultarà el seu paper com a partit frontissa, però la popularitat de l’ecologisme els pot ajudar a reivindicar més veu a les institucions. Mentrestant, avui es reuneixen els líders europeus a Brussel·les per iniciar el mercadeig de càrrecs. Dos dels homes amb més anhel de grandesa a Europa després dels comicis s’han vist abans per preparar la pugna.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va viatjar ahir al vespre a París per reunir-se amb el president francès, Emmanuel Macron. Sánchez arriba reforçat per dos processos electorals que el situen com el líder socialista més fort de la UE. Per contra, Macron no ha aconseguit superar l’extrema dreta de Marine Le Pen en els comicis de diumenge, si bé és el dirigent de la segona potència del bloc i l’abanderat d’una renaixença europea. Tots dos jugaran fort en el joc de trons europeu en què la cancellera sortint, Angela Merkel, continua representant el feu més important de vots del Partit Popular Europeu, malgrat haver perdut l’hegemonia a Alemanya. També amb ella es reunirà Sánchez avui, just abans que comenci la cimera europea preparatòria de la nova legislatura.

Unes negociacions que s’entreveuen complicades a la llum de la sacsejada que han generat els comicis europeus en estats com ara Àustria, Grècia, Romania i, fins i tot, Alemanya, on comencen a sorgir veus favorables a trencar la gran coalició de govern per la desfeta de l’SPD. Amb la casa desendreçada i unes famílies polítiques digerint les seves pèrdues i els èxits, els socis s’enfronten a unes llargues i complexes discussions sobre el lideratge i el futur del club.

D’altra banda, l’executiu de la UE sortint respirava tranquil ahir després de veure els resultats i constatar que la seva acció política no ha desfermat del tot la fera ultra. La Comissió del popular Jean-Claude Juncker es congratulava que a la nova Eurocambra hi haurà “una majoria proeuropea” i que “els populistes no hagin guanyat”. Pel que l’afectava més directament, la CE va esquivar l’autocrítica per la pèrdua de suport al seu partit polític en els comicis. A Brussel·les també han celebrat la dada històrica de participació, que es va situar en el 50,5%, la més alta en 20 anys. Un interès, però, molt menor en estats com ara Portugal, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia i Txèquia, on més d’un 70% dels electors no es van presentar a les urnes.