El govern nacionalista escocès va presentar ahir al Parlament d’Edimburg la proposta de llei que li ha de permetre establir el marc legal per organitzar un referèndum d’independència l’any vinent. Esperen aprovar-la i convertir-la en llei abans que acabi l’any amb el suport dels Verds, ja que el Partit Nacional Escocès (SNP) no té majoria. La data i la pregunta seran introduïdes més endavant, durant la segona lectura de la proposta.

“Ara, més que mai, és essencial que mantinguem les opcions d’Escòcia obertes, de tal manera que la gent tingui l’oportunitat de triar el seu futur”, va dir Nicola Sturgeon, primera ministra escocesa, ahir. Sturgeon hi va afegir: “La consulta permetrà a Escòcia decidir si vol ser una nació europea independent o haver d’acceptar un futur imposat pel Brexit”, i va acusar el govern de Londres d’haver actuat amb “menyspreu” durant tot el procés de sortida de la Unió Europea (UE). Per poder celebrar el referèndum necessita l’autorització de Londres, que li n’ha de transferir els poders, l’anomenada secció 30, com ja va fer pel referèndum del 2014. Fins ara, Theresa May s’hi ha negat rotundament, escudant-se en el fet que ja en van celebrar un fa cinc anys. Per Sturgeon, ara mateix no és una prioritat el permís de Londres perquè el govern conservador està en ple període de transició de líder.

La diferència entre el referèndum del 2014 i aquest és l’actitud de Londres. Per al primer, els aleshores caps dels governs britànic i escocès, David Cameron i Alex Salmond, van arribar a un acord l’octubre del 2012 per fer el traspàs de poders i convertir la consulta en legal i vinculant. Després es va tramitar la llei a la cambra escocesa. En aquesta ocasió, és a l’inrevés. Com va passar a Catalunya, el Parlament intentarà aprovar la llei del referèndum i, més endavant, obtenir el vistiplau de Londres.

Sturgeon no ha aclarit què passarà si el nou premier britànic continua sense autoritzar la consulta, si la celebrarà igualment o no. Ella espera que, quan arribi el moment, la pressió sobre Londres sigui tan gran des de totes les esferes que no tingui cap més remei que autoritzar-lo.

“Cercarem l’acord per transferir els poders [del govern britànic per fer la consulta] en el moment apropiat”, va dir Sturgeon. “És essencial que Londres s’adoni que seria un atemptat a la democràcia bloquejar el referèndum i, si això passés, seria totalment insostenible”, va deixar clar Sturgeon.

En un primer moment, la primera ministra va dir que el nou plebiscit se celebraria abans que acabi aquesta legislatura el juny de 2021, però aquesta setmana ha dit que seria la segona meitat del 2020.

Sturgeon creu que és imprescindible després de la dimissió de May i el fet que el Partit Conservador elegeixi un líder brexiter que garanteixi la sortida de la UE, amb acord o sense, per frenar l’auge de l’euròfob Nigel Farage, que va arrasar en les europees amb el 32% dels vots.

Els partits unionistes escocesos van criticar que aquesta llei és una pèrdua de temps i van recordar a Sturgeon que, en les europees de la setmana passada, només va treure el 32% dels vots i que no té suport suficient per a la independència. Però l’SNP no va fer la campanya en clau independentista, sinó europeista. Volia demostrar que els escocesos estan en contra del Brexit. De fet, els partits europeistes, a Escòcia, van obtenir el 62% dels vots i el euroescèptics, el 16%.

Els independentistes van perdre el referèndum del 2014 amb el 55% dels vots en contra. Entre els arguments unionistes hi havia l’amenaça de quedar fora de la UE. Quan, dos anys més tard, el Regne Unit va decidir marxar de la UE i Escòcia, quedar-s’hi, es va tornar a posar sobre la taula l’opció de la nova consulta. El suport a la independència en els sondejos voreja el 48% i esperen arribar al 50% amb una campanya popular.