Política

Crisi humanitària a la frontera dels Estats Units amb Mèxic

tragèdia

Sis menors han mort sota custòdia dels agents nord-americans

El govern diu que les autoritats estan desbordades per l’arribada d’immigrants de l’Amèrica Central

Durant l’última dècada milers de persones han perdut la vida després d’arribar als EUA

Els Estats Units estan en crisi i, en comptes de solucionar-la, la situació va a pitjor. L’arribada de milers de refugiats centreamericans que fugen de la violència dels seus països ha derivat en una catàstrofe humanitària. En les darreres setmanes, la crisi ha afegit un nou drama: la mort de –com a mínim– sis menors que havien entrat il·legalment al país, mentre estaven detinguts per les autoritats.

La situació a la frontera és catastròfica, imatge d’un sistema disfuncional amb greus mancances humanitàries en un país on el govern no troba resposta per fer front al fenomen. Les condicions de detenció dels milers de persones que arriben a la frontera a la recerca d’asil o amb la intenció d’arribar a territori nord-americà són horribles. Encara queda a les retines la separació de famílies per la política de “tolerància zero”, promesa i posada en pràctica pel govern de Donald Trump. Una pràctica que no ha desaparegut, però que ja no es fa amb tanta discrecionalitat. O les gàbies de filferro en instal·lacions sobresaturades.

Les darreres setmanes, l’escàndol ha estat majúscul perquè s’han acumulat, dia rere dia, els noms i cognoms de nens immigrants morts mentre estaven detinguts. Així, el 20 de maig es va trobar el guatemalenc Carlos Gregorio Hernández Vázquez, de setze anys, inconscient al terra d’un centre de detenció. Era el cinquè mort des del desembre i un exemple més de la mala praxi de les autoritats. Les condicions insalubres on retenen els immigrants, el mal tracte que reben –hi ha denúncies d’insults i violència per part dels agents de seguretat– i les il·legalitats sobre el temps de detenció permès per llei són algunes de les irregularitats.

Quan es creia que només eren cinc els menors morts ja en territori i sota custòdia dels Estats Units, fa uns dies va revelar-se que el setembre de l’any passat va haver-hi la primera víctima, de la qual no es va saber res fins la setmana passada. En total, s’han comptabilitzat sis menors morts, solament en vuit mesos.

Les peticions d’investigacions, els clams al cel i les sol·licituds de dimissions no han fet més que començar. El govern es nega a assegurar que ja s’han comptabilitzat totes les morts. En canvi, es queixa de falta de finançament i d’estar desbordat. I és que només al mes d’abril es van detenir gairebé 100.000 persones que havien entrat il·legalment per la frontera sud del país. Les autoritats locals també es queixen de la falta de preparació per fer front a un canvi en la demografia: la majoria ja no són adults mexicans sinó famílies senceres. Procedeixen de Guatemala, Hondures o El Salvador. El Congrés, sota control demòcrata i amb el poder del pressupost, no confia en un govern de Trump, que sense pla concret per fer front a la crisi migratòria, sols aprofita per demanar diners per construir el mur amb Mèxic. Les morts de nens sota custòdia és la punta de l’iceberg. En l’última dècada, han mort més de 7.500 persones després de creuar la frontera, deshidratades, malaltes o per les condicions extremes dels deserts o les altes muntanyes. Les xifres amb les quals treballen organitzacions humanitàries són molt més elevades i és fàcil trobar mapes de llocs on s’han trobat morts.

LES XIFRES

7.500
immigrants
han mort l’última dècada, segons el govern. Les organitzacions humanitàries diuen que n’han mort més.
100.000
detencions
solament el mes d’abril passat, a la frontera sud, de persones que havien entrat il·legalment.

Moviments legislatius inútils

En paral·lel a la crisi de la frontera, els partits polítics intenten vendre als seus electorats que estan fent alguna cosa sobre aquest tema. Ho fa cadascú per la seva banda i amb la certesa que serà impossible arribar a cap acord que solucioni un problema que arrosseguen des de fa temps i que són incapaços de resoldre.

L’arribada de Donald Trump ha radicalitzat les diferències entre els partits polítics rivals, cosa que impossibilita assolir cap mena de pacte respecte d’una qüestió fonamental. D’una banda, els republicans se centren a tractar la immigració des del vessant de la seguretat i proposen un enduriment de les condicions dels qui arriben. I els demòcrates es concentren a donar una solució als immigrants que han entrat il·legalment, però que ja són al país.

Els dos partits han fet passes, recentment, per definir-se. La Casa Blanca va presentar fa poc la seva proposta de nou sistema d’obtenció de visats i permisos de residència. També va posar a sobre de la taula un programa d’excel·lència, però sense detalls concrets. Els demòcrates, per la seva banda, van aprofitar el control que tenen de la Cambra de Representants per tirar endavant un projecte per regularitzar la situació de milions d’indocumentats –la majoria llatinoamericans– en situació de permís temporal. En el context actual, cap dels dos camins té cap possibilitat d’èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.