Inhabilitar la veu de l’ONU
Sánchez passa d’ignorar el grup de treball que exigia alliberar els presos a perseguir que siguin apartats dos dels cinc experts
Borrell i l’ambaixador hi veuen “errors i distorsions”
El govern deixa al Suprem el destí dels jutjats
Del menysteniment del contingut a la persecució dels autors. En només dos dies, el govern de Pedro Sánchez ha virat de no reconèixer l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides –que troba “arbitrària” la presó preventiva d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– a inhabilitar la veu internacional i la biografia dels experts per exigir a l’ONU que dos dels cinc, el mexicà José Guevara i el sud-coreà Seong-Phil Hong, siguin apartats per pretesa afinitat a l’independentisme a través de l’advocat Ben Emmerson. “És un despropòsit desconèixer el repartiment de poders en una democràcia consolidada”, va dir després del Consell de Ministres la portaveu Isabel Celaá. El titular d’Afers Exteriors, Josep Borrell, hi veu una “cortina de fum” amb què l’independentisme vol tapar el cop del Tribunal Europeu de Drets Humans avalant el Constitucional en la suspensió del ple del Parlament del 2017 per declarar la independència.
Fins ahir el govern de Sánchez s’havia limitat a rebatre els experts de l’ONU amb un comunicat sembrant “dubtes sobre la independència i imparcialitat” del clam per posar en llibertat Junqueras i els Jordis i fent notar l’enuig per fer-ho en la recta final del judici de l’1-O al Suprem. Però al final d’una setmana en què ha trepitjat més Europa que Madrid, Sánchez entra en la partida internacional.
González-Aller, a l’atac
L’ariet és l’ambaixador espanyol davant l’ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, veterà diplomàtic cordovès que del 2010 al 2014 va ser ambaixador a Turquia. González-Aller fa dues notes verbals de protesta: una pels “errors i distorsions” que Madrid veu en l’informe i una altra pel que considera un “conflicte d’interessos” del mexicà Guevara i el sud-coreà Hong amb l’advocat britànic Emmerson.
Si bé La Moncloa sabia qui són els cinc integrants del grup d’experts des del principi, l’afany d’apartar-los ha sorgit amb posterioritat al veredicte, quan la recusació d’algú que jutja un afer –per contaminat o afí al jutjat– s’ha de dir en la fase inicial. I Celaá no oculta que l’Estat s’activa a desacreditar biografies a última hora quan l’informe no li agrada i anima la premsa a dir “opinió” i no “informe”. “L’opinió l’hem rebut ara, no la teníem abans. El govern d’Espanya treballa i s’activa davant fets, no davant possibilitats”, va dir Celaá.
Borrell truca a Bachelet
Tot i que la portaveu havia preparat la lliçó fins al punt d’arribar a la sala de premsa amb un gruixut dossier amb l’etiqueta “NNUU”, més tard era el ministre Borrell el que entrava personalment en la partida internacional amb una trucada de queixa a la xilena Michelle Bachelet, l’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans, perquè expliqués el que ell veu com la filtració d’un informe “connivent” amb l’independentisme. Borrell va exigir que els grups de treball de l’ONU tinguin “finançament transparent” i “un millor sistema de rendició de comptes”. “Alguns membres no han de continuar en el grup”, va reblar Borrell.
Sobre el destí dels presos polítics un cop acabi el judici a mitjan de juny, la ministra portaveu deixa ara al criteri del Suprem la decisió de si són enviats a presons catalanes a esperar la sentència, tot i que també podrien quedar en llibertat i que Institucions Penitenciàries també té veu en l’assumpte.
Protesta davant Tajani
LES FRASES
JxCat insta Batet a revisar el grup
JxCat no es rendeix en la pugna amb la mesa del Congrés –presidida per Meritxell Batet amb majoria progressista del PSOE amb Unides Podem però que en el seu cas vota per unanimitat amb PP i Cs– per no acabar al grup mixt i sense grup propi. El grup de Laura Borràs i Míriam Nogueras ha registrat un escrit al Congrés exigint que es reconsideri el vet a atorgar-li grup esgrimint que l’article 23.1 del reglament “dona un marge ampli d’interpretació a la mesa” sobre la constitució de grups.
La presidenta del Congrés argumenta la decisió d’enviar JxCat al mixt –on hi viuran 17 diputats entre els de Jordi Sànchez, EH Bildu, Coalició Canària, Compromís, el cantàbric PRC i Navarra Suma– adduint que la formació no compleix els dos requisits possibles: tenir 15 diputats (en té 7 i 3 suspesos) o tenir el 15% de representació a les demarcacions on concorre. Per JxCat, la interpretació ha de ser sempre la que resulti “més favorable al dret dels diputats a constituir grups parlamentaris”. La mesa dirimirà dimecres si ho atén o no.