El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, no va fer cap referència ahir a Sitges al diàleg polític que li han demanat reprendre el govern català i també el Cercle d’Economia. Si abans-d’ahir era el vicepresident del govern català i conseller d’Economia, Pere Aragonès, qui li demanava fer efectiu el compromís de diàleg pactat entre tots dos executius en la Declaració de Pedralbes, ahir era el president del Cercle d’Economia qui li demanava diàleg polític en la cloenda de la trobada econòmica de Sitges.

Juan José Brugera defensava davant del president que “estem davant d’un problema polític” i que cal millorar el model territorial. El president del Cercle demana una “cultura de la negociació i el pacte” davant del conflicte català, al qual veu “vies de sortida” per no condemnar-se al “fatalisme”. Brugera posa l’exemple del darrer any, en què considera que s’ha evidenciat la necessitat del diàleg tot concloent que “abans o després uns i altres hauran d’avançar per la via del diàleg, la transacció i l’acord”, segons declaracions recollides per Efe.

El president del Cercle recordava, en aquesta línia, la petició d’Aragonès, la vigília, perquè es reprengués el diàleg a partir de la Declaració de Pedralbes, però també les paraules del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, demanant al govern català renunciar a la via unilateral per facilitar el retorn de les seus d’empreses que van marxar la tardor del 2017 coincidint amb el referèndum d’autodeterminació i la declaració unilateral d’independència.

Però el president espanyol en funcions es va limitar a fer un discurs centrat en els reptes productius, econòmics i socials, sense referir-se al conflicte polític ni a les negociacions per a la seva investidura i la de diverses comunitats i ajuntaments clau com Barcelona i Madrid. Pedro Sánchez es va limitar a una referència implícita defensant que Espanya és una democràcia “consolidada”, que ha sabut “descentralitzar-se i compartir sobirania” i apuntant quins són els límits: “No podem aixecar falsos murs i fronteres en un món cada vegada més globalitzat.”

Sánchez es va centrar en el que considera el gran repte de futur de l’Estat per reformar el model productiu tot garantint l’equitat social amb l’objectiu de ser competitius en el mercat global. El president en funcions va fer una crida a partit, empresaris, agents socials i ciutadans a fer possibles tres objectius: disciplina fiscal, cohesió social i reformes estructurals. Sánchez defensa com a repte comú aconseguir “una economia competitiva i sostenible, institucions netes i transparents, i una societat plural i més justa”.

El president espanyol va plantejar set grans objectius per aconseguir-ho: creixement sostenible, formació, transició ecològica, avenç científic i tecnològic, ocupació i mercat laboral eficient i just, reducció de la desigualtat, benestar i lluita contra la corrupció en les institucions. Entre les reformes necessàries, Sánchez va proposar “un estatut dels treballadors del segle XXI”, i va advertir que “és el moment d’acomodar la norma a la realitat canviant” i no, com considera que s’ha fet fins ara, fent que la realitat s’adaptés a la norma. Interrogat sobre la fiscalitat, Sánchez va defugir avançar la reforma que voldria, però va recordar que la UE ha censurat Espanya per no aplicar una fiscalitat verda que, conclou, caldrà abordar. Europa va ser un eix del seu discurs: “La UE no ha de ser actor secundari, darrere dels Estats Units i la Xina, sinó líder en llibertats individuals, estat del benestar, innovació, igualtat de gènere, multilateralisme o canvi climàtic.”