És segur que l’energia tendeix a abaratir-se?

Amb la demo­cra­tit­zació de l’ús d’ener­gia que ens per­met l’auto­con­sum, i l’auge dels recur­sos reno­va­bles, anem del cert cap a l’aba­ra­ti­ment del preu de la llum? Men­tre que alguns actors can­ten la bona­nova d’una demo­cra­tit­zació de la gene­ració que necessària­ment s’ha de tra­duir en una fac­tura més barata, d’altres obser­ven que fac­tors dis­tor­si­o­na­dors, com un preu del gas deter­mi­nat per l’evo­lució del petroli, poden des­men­tir aquesta pre­visió.

Val a dir que, de moment, l’evo­lució del preu del rebut no dona senyals d’aba­ra­tir-se: l’abril del 2009, per a una potència con­trac­tada de 4,4 kW i un con­sum anual de 3.500 kWh, el preu mitjà era de 49,2 euros; l’abril d’enguany, es tro­bava en 61,3 euros.

Emili Rou­saud, pre­si­dent de la comer­ci­a­lit­za­dora Fac­to­re­ner­gia, ho té molt clar: “El mer­cat es demo­cra­titza, i en un futur no gaire llunyà es limi­tarà el preu, alhora que res­ta­rem demanda.” Estem par­lant d’una empresa que, com remarca Rou­saud, el 2018 va haver d’optar per la con­tenció, atès que “en un con­text mar­cat per un fort crei­xe­ment dels preus, calia ser pru­dent i no llançar-se a créixer a costa de gene­rar pèrdues”.

Per la seva banda, Joan Canela, direc­tor de la comer­ci­a­lit­za­dora Nexus Ener­gia, també veu el futur amb els tons gri­sos de la incer­tesa: “La gran qüestió és com evo­lu­ci­o­narà el preu del mer­cat, no és clar que baixi, si cessa l’acti­vi­tat de la nuclear i el carbó i s’ha de recórrer al gas per mar­car el preu.” A més, afe­geix, “els 250 terawatts de con­sum anual a tot el ter­ri­tori de l’Estat sem­bla que no evo­lu­ci­o­nen a l’alça, i al cap­da­munt es parla de posar en el mer­cat 100 Gw més de potència”. Aquesta incer­tesa ha obli­gat aquesta empresa a pas­sar a con­trac­tar a preu inde­xat a l’evo­lució del preu.

Pep Salas, cofun­da­dor de Km0.​energy, dedi­cada a pla­ni­fi­car i exe­cu­tar pro­jec­tes de tran­sició energètica, gosa avançar que “amb una pre­visió de cinc anys, els preus s’apu­ja­ran i després hi haurà un període d’incer­tesa”. Tan­ma­teix, acla­reix que tot això pas­sarà si no can­viem l’actual mètode de for­mació de preus. “Ja no podem pen­sar en un mer­cat mar­gi­na­lista, cal refor­mar-lo perquè es donin senyals efec­tius per a la inversió en reno­va­bles.” Estem tran­si­tant des de tec­no­lo­gies de gene­ració d’ener­gia amb opex (des­pe­ses d’explo­tació) alts per la des­pesa en ener­gia, com el carbó i el gas, a les reno­va­bles amb capex, és a dir, en què la des­pesa es fa en capi­tal, però en què el cost de pro­ducció ten­deix a zero. El sis­tema de preus de l’ener­gia, mar­gi­na­lista, en què mar­quen el preu les tec­no­lo­gies cares, res­ta­ria “des­fa­sat”, al parer de Salas, i caldrà esta­blir altres meca­nis­mes de cas­sació de preus, com ara sub­has­tes o con­trac­tes bila­te­rals. Cal remar­car que la UE malda perquè hi hagi un preu únic en el mer­cat comu­ni­tari, cosa en què s’està tre­ba­llant des del juny del 2018, amb un mer­cat intra­di­ari con­tinu, que vol asso­lir -encara no ha pogut- que els spre­ads sobre el preu mitjà siguin de 2 euros/Mwh com a molt. “El preu únic ha de garan­tir les inver­si­ons que cal fer en el procés de tran­sició energètica, però no necessària­ment ha de ser més alt del que ara es paga”, afirma Pep Salas. En el futur, avenços com la capa­ci­tat d’emma­gat­ze­matge de l’ener­gia en bate­ries podria aju­dar a aba­ra­tir-ne el preu, amb sub­has­tes en què la cre­ació d’un parc d’ener­gia foto­vol­taica anirà de bra­cet, però també és cert que, en un con­text que encara doni pro­ta­go­nisme als cicles com­bi­nats, el preu de la tona de CO2 emesa podria pujar con­si­de­ra­ble­ment, fins als 100 euros la tona, segons alguns pronòstics. En el cas del nos­tre mer­cat, en què el preu s’ha ins­tal·lat en una for­qui­lla que va dels 60 als 70 euros/Mwh, “només si bai­xes­sin l’IVA del 21% al 10%, la reducció seria apre­ci­a­ble”, explica Salas, que con­si­dera que la pressió fis­cal s’hau­ria de tras­pas­sar de l’elec­tri­ci­tat als com­bus­ti­bles fòssils, cosa que afa­vo­ri­ria un procés d’elec­tri­fi­cació de con­sums que ara no són elèctrics, com la cli­ma­tit­zació i la mobi­li­tat. Així mateix, “si volen real­ment rebai­xar el preu del rebut, han de nete­jar-lo de càrre­gues i peat­ges, aquesta mot­xi­lla històrica de 10.000 mili­ons d’euros que va asso­ci­ada al preu elèctric”.