Gran angular

És segur que l’energia tendeix a abaratir-se?

Plana la incertesa sobre l’evolució futura del cost de l’energia, amb la dificultat que l’actual estructura de formació de tarifes imposa a la rebaixa dels preus

Reduccions en la fiscalitat de l’energia podrien fer que el preu caigués

Amb la democratització de l’ús d’energia que ens permet l’autoconsum, i l’auge dels recursos renovables, anem del cert cap a l’abaratiment del preu de la llum? Mentre que alguns actors canten la bonanova d’una democratització de la generació que necessàriament s’ha de traduir en una factura més barata, d’altres observen que factors distorsionadors, com un preu del gas determinat per l’evolució del petroli, poden desmentir aquesta previsió.

Val a dir que, de moment, l’evolució del preu del rebut no dona senyals d’abaratir-se: l’abril del 2009, per a una potència contractada de 4,4 kW i un consum anual de 3.500 kWh, el preu mitjà era de 49,2 euros; l’abril d’enguany, es trobava en 61,3 euros.

Emili Rousaud, president de la comercialitzadora Factorenergia, ho té molt clar: “El mercat es democratitza, i en un futur no gaire llunyà es limitarà el preu, alhora que restarem demanda.” Estem parlant d’una empresa que, com remarca Rousaud, el 2018 va haver d’optar per la contenció, atès que “en un context marcat per un fort creixement dels preus, calia ser prudent i no llançar-se a créixer a costa de generar pèrdues”.

Per la seva banda, Joan Canela, director de la comercialitzadora Nexus Energia, també veu el futur amb els tons grisos de la incertesa: “La gran qüestió és com evolucionarà el preu del mercat, no és clar que baixi, si cessa l’activitat de la nuclear i el carbó i s’ha de recórrer al gas per marcar el preu.” A més, afegeix, “els 250 terawatts de consum anual a tot el territori de l’Estat sembla que no evolucionen a l’alça, i al capdamunt es parla de posar en el mercat 100 Gw més de potència”. Aquesta incertesa ha obligat aquesta empresa a passar a contractar a preu indexat a l’evolució del preu.

Pep Salas, cofundador de Km0.energy, dedicada a planificar i executar projectes de transició energètica, gosa avançar que “amb una previsió de cinc anys, els preus s’apujaran i després hi haurà un període d’incertesa”. Tanmateix, aclareix que tot això passarà si no canviem l’actual mètode de formació de preus. “Ja no podem pensar en un mercat marginalista, cal reformar-lo perquè es donin senyals efectius per a la inversió en renovables.” Estem transitant des de tecnologies de generació d’energia amb opex (despeses d’explotació) alts per la despesa en energia, com el carbó i el gas, a les renovables amb capex, és a dir, en què la despesa es fa en capital, però en què el cost de producció tendeix a zero. El sistema de preus de l’energia, marginalista, en què marquen el preu les tecnologies cares, restaria “desfasat”, al parer de Salas, i caldrà establir altres mecanismes de cassació de preus, com ara subhastes o contractes bilaterals. Cal remarcar que la UE malda perquè hi hagi un preu únic en el mercat comunitari, cosa en què s’està treballant des del juny del 2018, amb un mercat intradiari continu, que vol assolir -encara no ha pogut- que els spreads sobre el preu mitjà siguin de 2 euros/Mwh com a molt. “El preu únic ha de garantir les inversions que cal fer en el procés de transició energètica, però no necessàriament ha de ser més alt del que ara es paga”, afirma Pep Salas. En el futur, avenços com la capacitat d’emmagatzematge de l’energia en bateries podria ajudar a abaratir-ne el preu, amb subhastes en què la creació d’un parc d’energia fotovoltaica anirà de bracet, però també és cert que, en un context que encara doni protagonisme als cicles combinats, el preu de la tona de CO2 emesa podria pujar considerablement, fins als 100 euros la tona, segons alguns pronòstics. En el cas del nostre mercat, en què el preu s’ha instal·lat en una forquilla que va dels 60 als 70 euros/Mwh, “només si baixessin l’IVA del 21% al 10%, la reducció seria apreciable”, explica Salas, que considera que la pressió fiscal s’hauria de traspassar de l’electricitat als combustibles fòssils, cosa que afavoriria un procés d’electrificació de consums que ara no són elèctrics, com la climatització i la mobilitat. Així mateix, “si volen realment rebaixar el preu del rebut, han de netejar-lo de càrregues i peatges, aquesta motxilla històrica de 10.000 milions d’euros que va associada al preu elèctric”.

Rebaixa difícil en un mercat marginal

En una publicació recent, Goldman Sachs sorprenia tothom en afirmar que el 2030, el 60% de l’electricitat a Espanya s’originaria en les renovables, eòlica i fotovoltaica, tot reduint així el preu de l’energia en un 40% i deixant-lo en 30 euros/MWh.

AleaSoft, empresa que es dedica a la previsió de preus futurs de l’energia, en un estudi posterior replicava que “un preu baix a llarg termini no és sostenible, perquè fa que la generació no sigui rendible”: “Les renovables també necessiten que el preu no baixi gaire, així que la seva estratègia no pot ser oferir a zero euros/MWh.” AleaSoft estima que a llarg termini, amb el tancament de les centrals nuclears, “la dependència de la producció tèrmica amb cicles combinats continuarà sent important per satisfer la demanda quan la producció eòlica baixi a les hores que no fa sol”. I què passaria, com diu AleaSoft, si s’alineen en el temps un Brent per damunt dels 120 dòlars el barril, un preu del CO2 alt, una sequera perllongada, demanda elèctrica alta i baixa producció eòlica?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.