Hi estem arribant tard i malament, i la majoria busquen excuses alienes al procés de canvi. Cal tenir en compte que conviurem amb la incertesa permanent, serà una mena d’estat que ja no ens deixarà. Si no acompanyem les persones que configuren les organitzacions a conviure amb aquesta incertesa, estem condemnats. La gestió de les persones és fonamental i s’ha de posar al davant de la gestió dels recursos financers, de processos. Les companyies no han prestat atenció a tot això. Tenen macrodepartaments de recursos humans, però instal·lats només en la gestió administrativa dels seus recursos.

En els més de trenta anys que fa que em dedico a la consultoria de recursos humans no havia rebut tants missatges de gent que vol reduir els seus nivells de responsabilitat per reduir la pressió amb què viuen. El pitjor és que veig que molts empresaris viuen d’esquena aquesta realitat. El ritme ha portat les empreses a un alt nivell d’angoixa, els índex d’absentisme i de baixes no paren d’incrementar-se. Estan tan centrats a fer créixer el negoci, sense tenir en compte les persones, que no aconsegueixen consolidar el projecte. Cada cop hi ha més població emmalaltida, perquè hi ha moltes empreses plenes de gent que ha dimitit internament.

Persones que venen de la relació nociva i tòxica contractual, que no se senten vinculades al projecte i que passen les jornades sense implicació. Necessitem missatges per treure de l’armari les emocions. Tenim grans directius aliens al que passa als seus equips. S’han d’obrir, perquè realment són les emocions les que diran com es troba la seva gent, i si saben com es troben els equips, podran desenvolupar polítiques realment proactives. Si no posem el termòmetre no podem saber si la nostra organització té febre.

Ens hem de plantejar per què les polítiques que havien estat funcionant en altres cicles econòmics, ara no funcionen. Ens trobem en un moment amb tan nivell d’estrès, que no es redueix ni incorporant a la feina mesures de conciliació, antiestrès o el teletreball.

Només cal mirar les mètriques d’absentisme, reduccions de jornada, baixes laborals, lesions, baixes per ansietat. En aquests casos, no hi ha temps a perdre, s’ha de ser valent i preguntar. I per aconseguir-ho, cal crear els espais perquè la gent se senti còmoda. Ho farà quan surti a un entorn fora de l’estructura empresarial, de la jerarquia que regna a les empreses. Soc partidària de fer activitats de lleure per afavorir un bon clima per poder parlar.

Que les organitzacions dissenyin un projecte que sigui atractiu per als seus col·laboradors, que els acompanyin i se’ls posi al davant de tot, que la gent hi trobi sentit i s’hi trobi a gust. És, a més, hora de sortir del clixé dels horaris, dels salaris i dels contractes. Les noves generacions escullen projecte, tenen molt clar què volen fer i que deixaran d’estar vinculades a la nostra empresa quan no els interessi, i atenció perquè no volen horaris que els condicionin. És un nou format que ofereix nous entorns en projectes amb un nou paradigma, com s’està veient molt bé en el món de les start-ups, en què justament Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció.