No sé si sempre ha estat així. Però cada vegada que segueixo unes negociacions –espanyoles, autonòmiques o municipals– em quedo sorpresa del mercadeig que hi ha. Els partits en comptes de pensar en l’interès general es dediquen a fer politiqueria. Només entenen la governabilitat com una manera d’obtenir el millor tall del pastís. Uns ofereixen suport a algun candidat no per vinculació d’idees sinó amb l’objectiu que no governin els que odien; altres condicionen el suport al guanyador només a rebre més fons per a les seves comunitats; els que s’han estavellat volen compartir el pastís del poder potser per no caure més... Governar amb aquest puzle és una missió impossible i per a alguns una missió temerària que els passarà factura.