Opinió

El Baltic Dry Index

L’origen remot del BDI es troba a Londres, a mitjans del segle XVIII, en una taverna de l’actual City on es reunien mercaders i on es van començar a anotar càrregues de les consignacions que es tancaven. Va ser el 1985, quan totes aquestes anotacions es van resumir en un índex que reflectia les contractacions del transport marítim

El Baltic Dry Index (BDI) és un índex “per a experts”, la qual cosa equival a dir que té una molt escassa divulgació en els mitjans per al gran públic, cosa que és un error perquè aquest índex és un fabulós resum de… tot! De tot el que passa en l’economia planetària i alhora un indicador avançat del que ha de venir.

Curiosament, l’origen remot del BDI es troba a Londres, a mitjans del segle XVIII, en una taverna de l’actual City on es reunien mercaders i on es van començar a anotar càrregues de les consignacions que es tancaven. Va ser el 1985, quan totes aquestes anotacions es van resumir en un índex que reflectia les contractacions del transport marítim, però no de qualsevol contractació, sinó d’aquelles corresponents al transport marítim de commodities sòlides i a granel –cereals, carbó, mineral de ferro…– tancades, diàriament, a les 13 h de Londres. Evidentment, l’evolució del BDI mostra moltes coses sobre l’evolució de l’economia mundial, i les seves tendències anticipen cap a on pot anar aquesta economia mundial.

El gràfic que acompanya aquest text mostra l’evolució del BDI entre el 1985 i el 2019. És una sèrie cronològica prou llarga perquè quedin reflectits els que han estat els vaivens d’aquests anys passats. Observeu el gràfic: queden perfectament delimitades diverses fases.

Entre el 1985 i el 1995, la tendència de l’índex puja, però de manera molt moderada. L’era Reagan, la desaparició de l’URSS i la recessió que va donar pas a l’administració Clinton van influir molt escassament en el component final del BDI.

Entre el 1995 i el 2002, hi ha una caiguda, tot i que sense dramatismes. Ni la bombolla puntcom, ni el seu final, ni l’11-S, ni la recessió posterior van causar cap drama en el comerç internacional.

En els disset anys anteriors es pot dir que les coses havien quedat com van començar, el BDI havia pujat i baixat, però l’estabilitat dels resultats quedava definida en el seu comportament; a partir del 2002, però, el deliri. En els sis anys que van entre aquest últim any i el 2008, l’índex puja, literalment, com un coet. És la fase d’“el món va bé”, la fase del “tot és possible”. Un creixement que s’escapa de tota lògica i que va anar seguit d’un enfonsament que també s’escapa de tota lògica.

Creixement durant els anys 2009 i 2010 a causa de l’augment desaforat de la despesa pública dins d’aquella litúrgia que deia que amb una política keynesiana seria possible la recuperació, i caiguda entre el 2010 i el 2012 en la fase d’austeritat següent, quan l’objectiu va ser netejar aquells desmesurats dèficits en què les economies mundials havien entrat. El que ve a continuació és el nostre present.

La fase de les amfetamines, la de les injeccions massives de liquiditat per part del BCE, del BoE, del BoJ i del govern xinès i la continuació de la política expansiva de la FED van portar a un augment del BDI, però molt moderat; era com si el sistema no es cregués que allò portés enlloc, la qual cosa va anar seguida d’una elevada volatilitat fins a finals del 2018, de manera que un extraterrestre que hagués mirat l’índex a principis del 2012 hauria pogut dir que no s’havia mogut si l’hagués tornat a mirar a finals del 2018.

La tercera fase d’aquesta crisi es posa de manifest a partir de finals del 2018, quan el BDI adopta una tendència de caiguda clara i definida, i això és el més significatiu. El BDI es troba avui en un dels moments més baixos de la seva història, però el més significatiu és com està caient. El BDI està reflectint la guerra tecnologicocomercial entre els Estats Units i la resta del món que s’està gestant per l’estratègia defensiva adoptada pels EUA, que pot suposar una caiguda a plom del comerç internacional; tampoc hi ajuda la certesa que s’han assolit uns nivells de deute impagables i que és precís no dilatar ni un segon la neteja dels balanços de nombroses entitats financeres. Inestabilitat planetària, en definitiva, reflectida en una situació en què l’oferta és molt superior a la demanda i en què la tecnologia escombrarà activitats i tasques avui desenvolupades per humans.

On acabarà el BDI el seu descens? Haurem d’esperar per veure-ho, però en qualsevol cas és recomanable no perdre de vista com evoluciona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.