L’advocat Jordi Pina publicava el 2002 amb Jorge Navarro Com guanyar un judici penal. “Excepte en casos excepcionals no faci ús del dret a l’última paraula. El lògic és que tot el que hagi dit el seu advocat sigui correcte (...) La intervenció mai serà positiva i, en canvi, té molts números per ficar la pota”, avisava. El dia que la causa 20907/2017 arribava al vist per a sentència, però, ni Pina ni cap advocat esperava el silenci dels representats sinó un al·legat final apassionat. Si es jutja una “rebel·lió postmoderna” ideada pels fiscals com diu Xavier Meler o, els manuals clàssics han quedat obsolets.

Quan el jutge Marchena obria el torn d’última paraula a dos quarts de cinc de la tarda, Oriol Junqueras feia que sí amb el cap i aviat acudia al micròfon per recitar el Canzoniere de Petrarca –escoltar “entre rimes disperses”– i avisar que “de poc serviria parlar o escriure si ningú escoltés o llegís”. “El millor seria retornar la qüestió al terreny de la política”, va oferir. I els set jutges van prendre notes, sobretot Antonio del Moral, tot i que amb menys frenesí que quan va venir com a testimoni el tinent coronel Daniel Baena.

Amb la partitura dictada per Marchena que donava a cada veu quinze minuts de màxim, les paraules finals van oscil·lar entre el fado de Santi Vila i el redoble de bateria de Jordi Cuixart passant per tots els colors de l’emotivitat, però sense bri de ressentiment. El segon va ser Joaquim Forn, que va evocar els inicis polítics als17 anys i els 600 dies a la presó per avisar la sala que no ha canviat: “Segueixo defensant l’autodeterminació. Després de dinou mesos a la presó els principis es mantenen ferms”. A Jordi Turull, les “bajanades” del fiscal no li obren “espai per al rancor” i així li ho va dir a Fidel Cadena. Més directe amb Cadena era Jordi Cuixart: “M’acusa de cridar a la mobilització permanent i jo li he dir que té raó i és així i ho reitero: catalans, catalanes, mobilització permanent pacífica i democràtica per millorar la societat!”. Melero no sabia on mirar. També amb l’emoció a la veu, Josep Rull viatjava al 1359 de les Corts de Cervera per relatar l’origen de la Generalitat fins al “president legítim Carles Puigdemont”, i va glaçar la sala amb el record a “la mare que no entén què carai passa” i a Meritxell Lluís i els fills. “Vostès m’han impedit veure créixer els meus dos fills, el Bernat, de 10 anys, i el Roger, de 4. Però no impediran que els pugui donar l’humil exemple de compromís perquè el dia de demà puguin viure en un mon millor”. Els familiars, el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès, la consellera Meritxell Budó, el president del Parlament, Roger Torrent, i els diputats Laura Borràs i Gabriel Rufián escoltaven sense pestanyejar.

L’emoció evocant el llargs que es fan 600 dies a presó no va impedir a Jordi Sànchez fer riure la sala quan va citar un pres de Lledoners com a autoritat en desbloqueig polític. “Té una norma i vaig dir que el citaria, la norma Lamarti: «No hi ha porta que es resisteixi». En democràcia, no hi ha portes que es resisteixin si hi ha una majoria de la ciutadania que ho vol. No diré a què es dedica ell ni per què està pres”, va dir Sànchez fent riure a juristes i profans.

El torn final va ser de Carles Mundó, que amb el seu “mai és tard per a solucions” va tapar el fado de Vila. “La fiscalia ens acusa de saber on volíem anar des del primer dia. Doncs si sabíem on volíem anar, què malament ho vam fer!”, va dir Vila. “Vist per a sentència”, va cloure Marchena al final de cinquanta sessions. “Va, que es l’últim dia de curs”, deien Dolors Bassa, Carme Forcadell, Cuixart, Sànchez, Turull als agents perquè flexibilitzessin el cordó policial i els deixessin saludar Montse Bassa, Bernat Pegueroles, Txell Bonet, Susanna Barreda i Blanca Bragulat. El Saló de Plens del Suprem, amb el seu fresc de Marceliano Santa María La llei triomfant sobre el mal – la deessa sosté dos cavalls blancs com a símbol de la llei que venç el mal– i el seu salm Oculi tui videante aequitates (que els teus ulls vegin l’equitat), va tancar la porta i amb ella la causa 20907. Escoltades les rebels paraules finals, el tribunal dirà –el salm sosté que amb equitat– si veu el cavall blanc de la rebel·lió.