Una hora després que Manuel Marchena pronunciés les paraules “vist per a sentència” les places de les principals ciutats del país eren plenes per demanar l’anul·lació del judici. L’ANC, Òmnium Cultural i les formacions independentistes Junts per Catalunya, ERC i la CUP van consensuar un manifest que es va llegir a la plaça de Catalunya de Barcelona per demanar amb urgència que es teixeixi una estratègia conjunta per donar resposta a una sentència condemnatòria: “No podem esperar més, necessitem una estratègia unitària. Davant la repressió, tots els demòcrates junts. Només així aturarem la repressió i farem respectar el dret a l’autodeterminació”. Milers de persones secundaven l’apel·lació cridant “Unitat”, i també “Llibertat”, “Ni un pas enrere”, “Som República” i “Fora el Borbó”.

Deu personalitats van llegir el text, entre les quals hi havia Montse Puigdemont, germana del president exiliat, i Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart, en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; la vicepresidenta d’Òmnium, Clàudia Pujol, o la represaliada Tamara Carrasco, que va poder ser a la plaça de Catalunya després del final del seu confinament, on es va abraçar amb David Fernàndez i va ser llargament aplaudida entre crits de “No estàs sola”.

“Un estat democràtic hauria d’estar preparat perquè se’l qüestioni, i l’Estat espanyol ha demostrat sobradament que no ho està. Davant aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici”, clama el manifest, titulat Llibertat, l’autodeterminació és un dret, que adverteix que, si la sentència no és absolutòria, crearà jurisprudència i marcarà un precedent que posarà en perill tots els moviments socials a Catalunya, al conjunt de l’Estat espanyol i a tot Europa. Durant quatre mesos i 52 jornades, el judici “ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació”, resumeix el text, que remarca que mai no hi va haver violència a Catalunya.

Paluzie va voler llançar un missatge d’esperança i confiança: “L’objectiu no és cap altre que aconseguir la independència, i l’únic objectiu del judici és destruir el moviment independentista català, i no se’n sortiran”. Entre els assistents hi havia també l’alcaldable d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, i la regidora electa de JxCat Elsa Artadi. Tant l’un com l’altra van qualificar el judici de farsa i van apel·lar a una absolució com l’única manera de fer justícia. “No és un judici només als presos i preses polítics, és un judici a tot un poble que ens vam organitzat, vam desobeir i ens vam autodeterminar”, va afegir-hi el diputat de la CUP Carles Riera. La diputada dels comuns Jéssica Albiach va assistir-hi “per donar suport als presos i preses polítics en un judici infame que mai no hauria d’haver-se produït” i també va advocar per una resposta “unitària, cívica i pacífica” a la sentència.

Un per un es va cridar per la llibertat de tots els presos polítics i pel retorn dels exiliats en una concentració en què eren majoria els cartells d’“Ho tornarem a fer” i “Absolució”. El mateix passava arreu del país. A Girona, unes mil persones, segons la Policia Municipal, es van concentrar a la plaça de la Independència en l’acte convocat per la plataforma Girona Vota, el col·lectiu que aplega una vintena d’entitats, partits, l’ANC i Òmnium i que des del 16 d’octubre del 2017 reivindica cada dilluns la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats a la plaça del Vi, davant l’ajuntament gironí.

El president d’Òmnium Gironès, Sergi Font, va presentar l’acte, que canviava d’ubicació en aquest any i mig de mobilització “permanent” a la ciutat, en una plaça que presideix el monument als defensors de Girona durant la Guerra del Francès i on ahir s’hi havia col·locat una senyera. Font va fer referència a aquesta mobilització constant, una litúrgia setmanal, de la societat gironina en tot aquest temps per “exigir llibertat, democràcia i independència”. Ahir, va recalcar, “el poble de Girona ha tornat a ser al carrer, novament”. El president d’Òmnium Gironès va assenyalar que en tot aquests anys “no s’ha defallit gens” i va rememorar mobilitzacions multitudinàries, les de xifres històriques com ara la del 3 d’octubre del 2017 i la del 21 de febrer, en què hi havia 70.000 persones als carrers que clamaven “dignitat” en una demostració de força i d’unitat. Font va cloure el discurs amb el crit d’unitat, perseverança i victòria”, tot assenyalant que la desobediència de l’1-O, en què es va ferir l’orgull de l’Estat, “la vam fer” i “la tornarem a fer”. Representants de les entitats que formen Girona Vota van pujar a l’escenari i van mostrar la pancarta de “Llibertat presos polítics” i dues membres del col·lectiu, Helena Camps i Carla Costa, van llegir el manifest unitari.