Mil soldats per pressionar l’Iran
Els Estats Units anuncien un nou desplegament de tropes a l’Orient Mitjà i mantenen la tensió bèl·lica
Trump Iniciarà una acció espectacular contra els sensepapers per accelerar-ne la deportació
Els EUA i l’Iran diuen públicament que no volen entrar en guerra, però no fan res per aturar els tambors de conflicte bèl·lic. L’últim gran gest per escalar la tensió l’ha fet Washington, amb l’anunci de l’enviament de mil soldats a l’Orient Mitjà “amb objectius defensius per fer front a amenaces creïbles aèries, navals i terrestres”.
La decisió, publicada pel Pentàgon dimarts a la matinada, va arribar hores després que Teheran anunciés que superaria al cap de deu dies el límit d’urani enriquit establert en el pacte nuclear del 2015 –del qual els EUA es van retirar fa un any–. Actualment, els Estats Units ja tenen uns 20.000 efectius a la zona.
Trump havia reiterat en més d’una ocasió que no volia anar a la guerra contra l’Iran i que el seu únic objectiu és evitar que tinguin armes nuclears. No obstant, ahir va deixar caure, en una entrevista a la revista Time, que “aniria (a la guerra) pel tema d’armes nuclears”. Dies abans, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, reiterava que el govern nord-americà estava analitzant “un ventall molt ampli d’opcions” per aturar el comportament “maligne” iranià.
Washington ha convertit Teheran en el seu enemic públic número u, a qui culpa de ser el màxim desestabilitzador de l’Orient Mitjà; els atacs a petroliers de les últimes setmanes han servit per revifar la rivalitat. Washington diu que té proves concloents que Teheran està darrere dels dos últims atacs –ahir va presentar més proves fotogràfiques del que consideren un “comportament hostil”–; l’Iran continua negant cap participació.
La resposta de Teheran es mantenir-se en la posició ferma de no arronsar-se davant les que considera “provocacions” nord-americanes. El president, Hassan Rohani, no va poder ser més clar: “L’Iran no conduirà una guerra contra cap nació”, va dir en un discurs televisat, sense poder evitar atacar de manera velada l’administració nord-americana: “Aquells que ens enfronten són un grup de polítics amb molt poca experiència” que, d’altra banda, “no han tingut èxit” en l’intent d’aïllar l’Iran de la comunitat internacional.
La Xina va demanar cautela, advertint els EUA que no obrin “la caixa de Pandora” amb els avenços cap a la confrontació armada.
La immigració
En l’àmbit intern, el missatge i el focus de Trump no canvien: cal reduir la xifra d’immigrants al país i cal aconseguir-ho sigui com sigui.
A banda de la creació de jutjats d’immigració exprés a la frontera per agilitar els processos d’expulsió dels milers de refugiats, dimarts a la matinada, en un gest sense precedents, i irònicament contrari al que sempre ha defensat, Trump va telegrafiar una possible acció dels serveis de detenció i deportació dels EUA: segons va dir, la setmana vinent començaran el procés de “retirar milions d’estrangers sense papers”, una idea que fa temps que li balla pel cap.
L’avís i la futura demostració de força i implacabilitat contra els immigrants són una mesura de dissuasió que no va servir en administracions anteriors com la d’Obama, que el 2012 va arribar a deportar 400.000 persones en una acció similar que, anys després, molts dels qui van dissenyar-la i dur-la a terme consideren que va ser una errada.
Tots els experts indiquen que la solució està en l’ajuda en els països d’origen, però Trump no hi està d’acord. El Departament d’Estat, de fet, va anunciar que retallava tota ajuda a El Salvador, Guatemala i Hondures fins que facin passos “concrets per reduir la xifra d’immigrants que arriben a la frontera amb els EUA”.
El que sí és més probable que passi és que la pressió i coacció a nacions del sud, com Mèxic o altres països centreamericans, comenci a fer efecte. El mateix Trump va dir que Guatemala acceptarà en breu convertir-se en barrera dels immigrants en assumir ser un “tercer país segur” –un oximoron en una de les regions més perilloses del món–, obligant els refugiats a aturar-se i demanar asil a les autoritats guatemalenques abans de seguir el camí cap al nord.
LES XIFRES
Tret de sortida per a la reelecció el 2020
Tot i que fa més de dos anys que està en campanya, Donald Trump es va regalar la matinada passada un míting a Orlando per llançar de manera oficial l’intent de ser reelegit com a president dels EUA. Davant de més de 20.000 persones –milers més van quedar-se fora del recinte–, el mandatari va recuperar els seus grans èxits i la retòrica divisiva en un estat, Florida, que es preveu clau per revalidar la victòria del 2016.
“Seguretat, protecció i una bona economia” són, segons havia avançat Trump fa uns dies, els pilars d’una campanya que haurà d’equilibrar la imprevisibilitat del candidat amb una estructura molt més professional que fa quatre anys, i que ja no podrà vendre la imatge del personatge desconegut i sui generis fora de l’òrbita de Washington.