Ni els Estats Units ni l’Iran estan fent res per rebaixar la tensió i cada vegada s’està més a prop d’un conflicte armat. Per si encara feia falta escalfar més els ànims bèl·lics, ahir Teheran va abatre un dron militar nord-americà, un pas amb què va enviar un “missatge clar i ferm” a la Casa Blanca: estan preparats per a qualsevol cosa. L’agència estatal iraniana va informar dijous a la matinada que la Guàrdia Revolucionària del país, que recentment ha estat declarada un grup terrorista per Washington, havia abatut un dron dels EUA. El Pentàgon, a través del comandament central, responsable de les operacions a l’Orient Mitjà, confirmava hores després els fets.

Va haver-hi certes discrepàncies entre les versions sobre què va passar realment. Primer, en referència a quin tipus de dron va ser abatut: segons els iranians, un dron RQ-4 Global Hawk; segons els nord-americans, un MQ-4C Triton de la marina dels EUA.

La segona divergència és sobre on va ser abatut: mentre que Teheran assegura que va penetrar en l’espai aeri iranià pel sud del país, els EUA mantenen que va ser atacat en espai aeri internacional sobre l’estret d’Ormuz mentre feia tasques de vigilància, i fins i tot van fer públics mapes i imatges per demostrar-ho. “La informació iraniana que l’aeronau estava sobre l’Iran és falsa. Va ser un atac que no va ser provocat sobre un instrument de vigilància dels EUA en espai aeri internacional”, va assegurar Bill Urban, portaveu del comandament central dels EUA.

A banda de ser una demostració de la capacitat iraniana de disparar de manera concreta contra objectius enemics (en aquest cas, un dels drons més grans de l’arsenal del Pentàgon, valorat en més de 100 milions d’euros i capaç de volar durant més de 30 hores de manera autònoma i escrutar grans àrees de terreny), és un pas més cap a un conflicte al qual els dos bàndols continuen negant que vulguin arribar.

Pel comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, Hussein Salami, l’èxit de l’acció és un missatge “clar i ferm” als EUA: “Les nostres fronteres són una línia vermella.” Salami va insistir que l’Iran no vol cap conflicte. “No estem buscant una guerra amb cap país, però estem preparats per a la guerra”, va dir. Fins ara, la línia vermella marcada pels EUA és una baixa en les seves files. “No hi havia cap home o dona al dron. Si hi hagués estat, seria una gran, gran diferència”, va dir Trump des del Despatx Oval. De moment no n’hi ha hagut: ni en els sabotatges als dos petroliers de fa justament una setmana; ni en els atacs de milícies proiranianes sobre bases nord-americanes a l’Iraq; ni en l’atac al dron.

Irònicament, hores abans de l’atac Trump treia importància a la situació amb l’Iran. “No et preocupis per res, tot està sota control”, deia a Sean Hannity, periodista de Fox News i confident presidencial. El dia anterior, en la mateixa línia, havia dit que els atacs als petroliers al golf d’Oman eren una cosa “menor”.

Tot va canviar amb l’abatiment del dron. Trump va piular set paraules que van encendre totes les alertes: “L’Iran ha comès una gran errada!”, i la Casa Blanca va organitzar una reunió d’urgència amb els més alts càrrecs i comandaments militars, mentre en paral·lel hi havia debats i discussions al Pentàgon. La primera decisió va ser enviar a Israel John Bolton, el bel·ligerant assessor en seguretat del president i ferotge enemic de l’Iran, per parlar de “seguretat regional” a l’Orient Mitjà.

Respecte a si hi hauria una resposta militar i la possibilitat d’entrar en guerra, el president dels EUA va recuperar el seu posat més ambigu i poc resolutiu. “Ho veureu aviat”, es va limitar a comentar. De moment, davant la tensió, només havia ordenat l’enviament d’un miler de soldats a la regió, que s’afegeixen als prop de 20.000 que ja estan desplegats per l’Orient Mitjà.

Una de les opcions seria fer un atac precís i directe a la bateria de míssils que va abatre el dron, fet que acceleraria la cursa cap al conflicte. No obstant, va explicar que té la “sensació” que el cas del dron podria ser una “equivocació” d’algú “estúpid”.