Trump castiga el màxim rang del règim iranià
Impedirà l’accés de recursos al líder suprem de la república islàmica i amenaça amb mesures semblants el responsable d’Afers Estrangers
El secretari d’Estat viatja a l’Orient Mitjà per crear un front comú aliat contra Teheran
Els EUA no podien quedar de braços plegats, i encara menys després de la reculada del president Donald Trump en l’últim instant divendres passat, quan estava tot a punt per a una operació militar quirúrgica com a represàlia pel dron abatut. Ahir, tal com s’havia anunciat durant el cap de setmana, van imposar noves sancions per continuar collant el règim iranià, i ho van fer apuntant al màxim nivell: el líder suprem del país, Ali Khamenei.
“[Khamenei] és el responsable final de la conducta hostil del règim. Al seu país el respecten, i la seva oficina supervisa els instruments més brutals del règim, inclosos els Guardians de la Revolució”, va dir Trump al Despatx Oval, des d’on va signar l’ordre executiva que sanciona el líder suprem, la seva oficina i vuit dels principals comandaments militars de la Guàrdia Revolucionària.
Segons el president, les mesures impediran que arribin al líder suprem i a la seva oficina “recursos financers clau” per a les seves activitats, una afirmació que molts experts van posar en dubte. El secretari del Tresor, Steven Mnuchin, va descartar que siguin sancions “simbòliques” com algun analista ja va sortir a dir.
No obstant això, es va negar a difondre quants actius calcula el govern dels EUA que resultarien afectats, o com poden perjudicar realment les sancions l’economia iraniana: només va dir que s’estaria parlant de “milers de milions d’euros”, sense més detalls.
L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà no sembla que s’hagi d’acabar aviat. “Continuarem incrementant la pressió contra Teheran”, va subratllar Trump. Tot i que els dos bàndols asseguren que no volen entrar en guerra ni escalar el conflicte, a l’horitzó no hi ha res que faci creure en una millora de la situació. Ans al contrari: els EUA podrien sancionar a finals de setmana el ministre d’Afers Estrangers iranià, Mohammad Yavad Zarif. Zarif, principal interlocutor del règim al món i artífex de l’acord nuclear del 2015 que Trump va estripar fa un any, podria ser el següent, i les conseqüències de les sancions podrien ser molt més que simbòliques.
Les sancions són, de moment, la resposta dels EUA a una situació més que tensa entre l’estret d’Ormuz i el golf d’Oman. Les últimes setmanes han estat un estira-i-arronsa entre Washington i Teheran. Per Trump, reticent a l’opció militar i que evitarà fer ús de l’exèrcit tant com faci falta, les sancions són, ara per ara, “la resposta més dura i proporcionada” que podria aplicar.
Tot i això, Trump va donar senyals contradictoris sobre el perquè de les sancions: va dir que era en resposta directa a l’abatiment del dron de la setmana passada, per, minuts després, assegurar que era una acció que “havia de passar de totes maneres”.
“Ja saben on som”
Com sempre, per no perdre el costum, el president dels EUA va mantenir l’ambivalència i la incertesa sobre quin és el seu pla futur amb l’Iran, i encara es resisteix a descartar l’opció militar. “Crec que estem demostrant una gran capacitat de control, però no significa que en un futur demostrarem el mateix”, va advertir. La jugada de Trump és la mateixa que està aplicant arreu del món: màxima pressió per obligar la contrapart a seure a la taula de negociació. També és el que està intentant amb l’Iran, i no se n’amaga: “Fem una crida al règim a abandonar les seves ambicions nuclears, canviar el comportament destructiu, respectar els drets de la seva població, i tornar a la taula de negociació de bona fe”, va dir. “L’únic camí per a l’Iran és negociar un acord integral que adreci la totalitat dels seus comportaments desestabilitzadors. Fins llavors, la nostra campanya d’aïllament diplomàtic i de màxima pressió econòmica continuarà. Quan el règim iranià decideixi renunciar a la violència i passar a la diplomàcia, ja sap on trobar-nos”, va detallar el secretari d’Estat, Mike Pompeo, en un comunicat. Pompeo és a l’Orient Mitjà de gira, visitant els aliats (l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units) per veure com es pot reduir la tensió a la regió, especialment amb el conflicte al Iemen. La comunitat internacional intenta persuadir els dos bàndols i rebaixar la tensió. El president francès, Emmanuel Macron, debatrà amb Trump la situació a l’Iran aprofitant que coincidiran a finals d’aquesta setmana a Osaka (Japó) per la cimera del G-20.
LES FRASES
Cos de protecció a l’estret d’Ormuz
Víctor SanchoDel viatge de Pompeo a l’Orient Mitjà en podria sortir la creació d’un cos de defensa i protecció davant eventuals atacs a embarcacions (especialment petroliers) que naveguen pel golf d’Oman i creuen l’estret d’Ormuz. Brian Hook, l’enviat especial dels EUA per als afers iranians, va lamentar que en les darreres setmanes hi ha hagut “massa atacs” a vaixells en aquella zona –dels quals culpa l’Iran, que se’n desmarca– i va indicar que la proposta de crear una força de protecció internacional podria ser un punt destacat del G-20 de finals de setmana. Trump s’havia queixat que els EUA protegeixen vaixells de tot el món (va citar la Xina i el Japó, que depenen del pas de petroli per allà per abastir-se) sense rebre “compensació”.