El Clownia és molt més que un festival musical. Txarango han procurat, des de la primera edició, acompanyar els concerts de més espais carregats de contingut. El més representatiu d’aquests és l’Espai Consciència: una carpa d’accés lliure on durant els quatre dies del festival s’han celebrat xerrades i tallers per qüestionar la configuració de la societat actual. La temàtica central de les activitats ha estat l’emergència climàtica. El dissabte a la tarda, per exemple, Marina Abad, de Fridays for Future, Sergi Nuss, de SOS Costa Brava , Maria García, d’ Ecologistes en Acció , Marta Rivera, agroecològica i ecofeminista, i Tomàs Molina, meteoròleg, van protagonitzar un debat centrat en els impactes que pateix el medi ambient, les conseqüències del model de consum i les accions i alternatives per capgirar la situació actual. El possibilisme i el canvi radical i estructural van ser els termes en què es va moure el debat. En el torn del públic, es va constatar que, malgrat les accions i l’anàlisi compartida de l’emergència, gairebé tothom s’havia desplaçat fins a Sant Joan de les Abadesses amb cotxe particular. Tot seguit, es va fer el taller de dansa diola, la dansa de la pluja que se celebra al Senegal per invocar la pluja i protegir la collita.

El festival també s’acomiada cada any el diumenge amb un dinar de germanor. Es tracta d’una paella solidària per a 1.200 persones. Aquest any, els beneficis del dinar aniran destinats a l’Associació de Dones de Caparan per a la reconstrucció d’un pou d’aigua al seu hort. L’àpat va acabar amb una mostra de glosa en femení, en què les intèrprets van cantar lletres improvisades marcades al ritme d’un acordió.

Tot el poble de Sant Joan de les Abadesses es transforma durant els quatre dies del Clownia. La plaça acull concerts de migdia i de tarda mentre el públic es remulla sota els aspersors instal·lats per a l’ocasió. La zona d’acampada ha viscut millores. com ara el reciclatge diferenciat i els lavabos ecològics. És una altra cara del Clownia, un festival que creu en la cultura com una eina de transformació social.