El Tribunal General de la Unió Europa (TJUE) ha rebutjat les mesures cautelars que van demanar els electes de Lliures per Europa Carles Puigdemont i Toni Comín divendres passat per ocupar l’escó d’eurodiputats a la sessió de constitució de l’Eurocambra demà dimarts.

Amb aquesta decisió, el president d’aquesta instància judicial europea s’ha negat a permetre de forma “provisional” que tots dos puguin assistir a la inauguració de la legislatura com a eurodiputats. En concret, el tribunal argumenta que Puigdemont i Comín ja han interposat un recurs davant els tribunals espanyols per l’exigència de jurar la Constitució per esdevenir eurodiputats i que el cas “està pendent”. Per tant, afirma que aquesta qüestió ha de ser resolta “per les autoritats nacionals”. “El president del Tribunal General considera que la demanda de mesures provisionals no pot prosperar, de manera que queda desestimada”, afirma el comunicat de la institució.

Tot i això, la resolució sobre les mesures provisionals es pot recórrer davant del vicepresident del Tribunal de Justícia de la UE en un termini de dos mesos. A més, a part de mesures cautelars, el tribunal amb seu a Luxemburg encara haurà de decidir sobre el recurs de fons interposat contra el Parlament Europeu per la seva actuació davant la situació de Puigdemont i Comín.

Un cop coneguda la resolució del tribunal, Puigdemont ha admès en una entrada a Twitter que “era molt difícil” que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea els permetés a ell i a Toni Comín ocupar cautelarment l’escó del Parlament Europeu mentre resol la qüestió sobre si hi tenen dret o no, atès el litigi jurídic que tenen obert a Espanya.

En el mateix sentit s’ha expressat el seu advocat, Gonzalo Boye, per al qual la desestimació de les mesures cautelars era “previsible”. També ha anunciat que respecta però no comparteix la resolució i que la recorrerà. Boye ha explicat que les mesures cautelars eren “la forma més ràpida de restaurar els eurodiputats electes en els seus drets”, i que ara l’estratègia de les defenses se centrarà “en el fons del cas que, en definitiva, planteja qüestions de fons sobre el sentit democràtic de la Unió Europea”.