Unes quantes desenes de persones amb cartells de suport esperaven ahir al matí a Porto Empedocle, a l’illa de Sicília, l’arribada de Carola Rackete. La capitana del vaixell Sea Watch 3, que ha desafiat el govern grillino-leghista, venia de passar 48 hores en arrest domiciliari, sense poder tenir contacte amb l’exterior. La policia l’havia anada a buscar a Lampedusa, a casa de la dona que l’ha acollida aquests dies d’aïllament i que també es va desplaçar a l’illa principal per acomiadar-la. La policia duia Rackete a Porto Empedocle perquè a la tarda una jutgessa la interrogaria per decidir si la posava o no en llibertat. Després de molta espera, al vespre es va saber que no s’anunciaria la decisió fins avui. Per tant, ha hagut de passar una altra nit detinguda.

Els dos primers dies d’arrest havien estat ja molt intensos, amb encreuament de declaracions tenses entre Itàlia i Alemanya i tota l’opinió pública italiana comentant tothora quina hauria de ser la sort de la jove capitana. Malgrat que estava en aïllament i, per tant, no podia contactar cap periodista, el diari Il Corriere della sera va publicar una presumpta entrevista a Rackete. Segons el mitjà, havia estat possible per mitjà dels seus advocats. Poc després de fer-se pública, però, els advocats van haver de desmentir-ho: Carola no havia concedit cap entrevista. Amb tota la ultradreta italiana mobilitzada en contra de la capitana, les xarxes socials s’han omplert d’insults, notícies falses i detalls sobre la seva vida privada. Ahir, a més, es va difondre la imatge de Carola mentre els agents li feien la foto per a la fitxa policial. Com que es tracta d’una foto feta en dependències policials i sota custòdia, és il·legal difondre-la i les autoritats locals van assegurar que s’obriria una investigació. Evidentment, se sospita que la filtració de la foto prové de la policia.

Al mateix temps que les xarxes linxaven la capitana, el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, s’afanyava a dir que si avui la justícia la deixa en llibertat ell ja té a punt un decret per expulsar-la. “Representa un perill públic per al país”, diu. Ha passat quaranta-vuit hores repetint el mateix. Ben diferent ho veu Emmanuel, un jove que va fugir de Togo el 2017 per motius polítics que el Sea Whatch va salvar i que ahir passejava per Lampedusa per explicar a tothom que s’hi acostava la gratitud cap a la capitana. “No podíem tornar a l’infern de Líbia”, explica; “allà vaig veure com morien dessagnats dos amics meus als qui havien tallat els peus”, hi afegeix. Encara no sap on el duran, però diu: “M’agrada Itàlia, hi ha llibertat i crec que també lleis justes, oi?” Avui sabrem quines d’aquestes lleis prevaldran.