La polèmica sobre l’abast dels drets polítics dels independentistes catalans en presó i a l’exili ja és sobre la taula de jutges europeus. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va registrar ahir la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem perquè aclareixi si la immunitat d’Oriol Junqueras –en presó preventiva des del 2 de novembre del 2017, acusat de rebel·lió– és des que va ser escollit eurodiputat (electe) o, per contra, amb la constitució del Parlament Europeu, feta ahir, com sosté la sala presidida pel jutge Manuel Marchena, arremangada per a la redacció de la sentència contra els dotze líders polítics i socials.

La resposta del tribunal de Luxemburg podria també beneficiar els eurodiputats a l’exili, l’expresident Carles Puigdemont i Toni Comín, a qui paral·lelament el TJUE va denegar, abans-d’ahir, d’acceptar les mesures cautelars que li demanaven els eurodiputats de Lliures per Europa perquè se’ls permetés accedir ahir al Parlament amb immunitat. Per a la negativa, el tribunal va al·legar que és un tema que han de resoldre les “autoritats nacionals”, ja que tots dos polítics tenen pendents recursos al Suprem. Amb tot, la sala del contenciós del Suprem ja va dictar, el 28 de juny passat, que la Junta Electoral Central (JEC) havia actuat correctament en no permetre el seu acatament de la Constitució per notari i de forma no presencial. El TJUE, amb tot, ha de resoldre el fons de la reclamació dels dos eurodiputats a l’exili.

La resolució de les preguntes jurídiques al TJUE en les quals es demana una “tramitació accelerada”, com és el cas de l’exvicepresident Junqueras, triga entre dos i tres mesos, mentre que la tramitació ordinària es pot allargar uns setze mesos, segons fonts del tribunal. La sentència és definitiva i l’han d’aplicar els tribunals nacionals, en aquest cas el Suprem. Un exemple és la consulta vers les clàusules sòl que va fer un jutge espanyol, que el TJUE va considerar que eren abusives i que calia suprimir-les, tot i que el govern espanyol va arbitrar un sistema de no-retorn directe, ni de mediació i que ha col·lapsats els jutjats designats a aquesta matèria en perjudici dels consumidors i a favor de la banca, ja que s’endarrereix uns anys el retorn dels diners.

Pel que fa a la causa de Junqueras, el jutge Marchena ha trasllat al tribunal europeu tres preguntes en les quals encotilla molt la resposta, ja que només la limita a si havia de donar-li permís per anar a acatar la Constitució, que li va prohibir, en considerar que després no li podria denegar anar a la constitució del Parlament Europeu, fet que, al seu parer, incrementava el risc de fugida davant –sostenia– els recursos que té el govern català a l’exili de Puigdemont, els moviments del qual sempre se citen en les resolucions per denegar la llibertat dels nou presos polítics. El penalista Andreu van den Eynde, advocat de Junqueras, proposava una consulta al TJUE àmplia del que abracen els drets polítics.

A més, alguns juristes critiquen Marchena i els sis companys del tribunal perquè han acordat no aturar la deliberació i redacció de la sentència fins a obtenir la resposta d’Europa, tal com habitualment es fa en aquestes consultes, fet que pot implicar que la resposta europea sigui paper mullat. Segons el calendari previst, la sentència contra els independentistes catalans estarà enllestida a la tardor, abans que la del TJUE. Això implicarà que la segura condemna per inhabilitació a càrrec públic, a banda de la presó, serà ferma, i ja no caldrà debatre res sobre els drets polítics de l’eurodiputat electe Junqueras.

El catedràtic de dret processal Jordi Nieva-Fenoll va ser contundent en piular: “Això és jurídicament inacceptable. La qüestió prejudicial només té sentit abans de dictar-se la sentència, no després. Si se segueix el que diu el TS, hauria plantejat una pregunta inútil. Espero que el TJEU ho clarifiqui.” La consellera de Justícia, Ester Capella, també manifestava ahir que el Suprem ha fet una interpretació “molt restrictiva” dels drets dels polítics i els seus votants.

La primera pegunta al TJUE és: “L’article 9 del protocol sobre els privilegis i immunitats de la Unió Europea, regeix abans de l’inici del ‘període de sessions’ per a un acusat per delictes greus en situació de presó provisional, acordada judicialment per fets anteriors a l’inici d’un procés electoral, en el qual ha resultat proclamat electe al Parlament Europeu, però que ha estat privat per decisió judicial d’un permís penitenciari extraordinari que li permetés formalitzar els requisits establerts per la legislació electoral interna, relativa a l’elecció dels diputats al Parlament Europeu per sufragi universal directe?”

La segona: “En el cas de ser afirmativa la resposta, si l’òrgan designat en la normativa electoral nacional, per no haver formalitzat l’electe els requisits electoralment establerts (per la seva presó provisional) hagués comunicat al Parlament Europeu que aquell no ha adquirit aquesta condició de diputat fins que no complexi els requisits, persistiria la interpretació extensiva de l’expressió ‘període de sessions?’ I la tercera: “Si la resposta és la interpretació extensiva, l’autoritat judicial que ha acordat la situació de presó, resultaria obligada a aixecar la situació de presó en termes absoluts, de forma quasi automàtica, per permetre el compliment de formalitats i desplaçaments al Parlament Europeu?; o bé hauria d’atenir-se a un criteri relatiu de ponderació en el cas concret, dels drets i interessos derivats de l’interès de la justícia i del degut procediment per una part i els referents a la institució de la immunitat per l’altra?”