L’actual ministra de Defensa alemanya, la conservadora Ursula von der Leyen, ha estat elegida aquest dimarts com a nova presidenta de la Comissió Europea, el més cobejat dels càrrecs, el repartiment dels quals es negociava en una cimera europea des del diumenge.

Von der Leyen, de 60 anys, al capdavant de Defensa des de 2013 i vicepresidenta de la Unió Cristiademócrata (CDU) que lidera la canceller Angela Merkel, va aconseguir el vistiplau dels líders europeus, després de llargues i tibants negociacions que van obligar fins i tot a suspendre la reunió el dilluns, per a reprendre-la avui.

Els líders dels 28 van insistir en tot moment en la necessitat d’assegurar un equilibri “geogràfic” i “de gènere” en els llocs en joc, que inclouen així mateix les presidències de l’Eurocambra, del Consell Europeu i del Banc Central Europeu i l’Alt Representant de la Unió Europea.

El nomenament de l’alemanya al capdavant de la Comissió, igual que la resta de càrrecs, encara haurà de rebre el vistiplau del Parlament Europeu per a fer-se efectiu.

El nom de l’alemanya no figurava en les travesses dels alts càrrecs i es va plantejar només davant el bloqueig de les negociacions el dilluns, a causa del rebuig pel grup de Visegrado (Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia) i d’Itàlia a proposar per a la Comissió al candidat del grup socialista, Frans Timmermans.

La proposta que col·locava a Timmermans al capdavant de l’Executiu comunitari va ser plantejada pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, amb el vistiplau d’Espanya, França, Holanda i Alemanya.

Segons el pacte a què han arribat els 28 caps d’estat i de govern de la Unió Europea, el primer ministre belga, el liberal Charles Michel, seria el president del Consell, i el socialista búlgar Sergei Stanishev el president de l’Eurocambra. La proposta també inclouria el nom de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea, segons fonts espanyoles.

Finalment, l’actual directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ocuparia la presidència del Banc Central Europeu.

Però cap dels noms plantejats és un dels ‘spitzenkandidaten’ avalats pel Parlament Europeu, i això podria enfrontar el Consell, l’òrgan on seuen els estats, amb la cambra, que fa mesos que batalla perquè els qui optin al lideratge de la Comissió siguin els candidats que prèviament han fet campanya a les europees.

Aquest acord per al repartiment dels alts càrrecs de la Unió Europea amenaça d’obrir una crisi institucional entre el Consell i el Parlament. De fet, el portaveu de la cambra, Jaume Duch, ja va advertir recentment que pel Parlament seria com disparar-se “un tret al peu” avalar com a president de la Comissió Europea algú que no formés part del sistema dels ‘spitzenkandidaten’, és a dir, que no es presentés als comicis en representació d’algun dels partits europeus i amb la voluntat expressa d’assumir aquest càrrec.