Eurocambra sense tres eurodiputats catalans
Contundent i emocionat al·legat d’un membre del Sinn Féin a favor de Puigdemont, Comín i Junqueras a l’hemicicle
Tajani nega la paraula a Diana Riba
L’estrena de la nova cambra europea va quedar esquitxada per la polèmica dels independentistes catalans absents. Com el primer dia de classe, tots miraven ahir les cares dels nouvinguts a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, però per primer cop els ulls estaven posats en les cadires buides. Malgrat obtenir gairebé dos milions de vots en els comicis europeus, Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras no van poder ocupar finalment els escons guanyats a les urnes i perduts en el camí de pedres imposat per l’Estat espanyol. Més d’un milió set-centes mil persones a Catalunya es van quedar orfes de representació a l’única institució escollida democràticament a la Unió Europea.
Les traves espanyoles no van impedir, això sí, que la seva situació anòmala fos el centre d’atenció en el tret de sortida de la legislatura europea. Mentre al carrer, a la porta de l’eurocambra, milers de persones protestaven per aquesta absència, a dins el president sortint, Antonio Tajani, donava la benvinguda a la “casa de la democràcia” als nous eurodiputats, entre els quals no hi havia tres representants catalans escollits el 26-M.
Tres escons buits al costat dret de l’hemicicle duien tres banderetes amb la bandera independentista per recordar Puigdemont, Comín i Junqueras. L’eurodiputat alemany del Die Partei, Martin Sonneborn, protagonista involuntari del dia per haver-se assegut al costat dels seients, veia el fet com “una vergonya” i prometia que deixaria “dues banderes independentistes” al seu costat en solidaritat.
També l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, l’eurodiputat de Bildu i dos membres del Sinn Féin van lluir a les seves taules tres fotografies grogues dels líders per fer palesa la seva absència. El que no va poder fer l’única representant dels sobiranistes a l’eurocambra actualment va ser agafar el torn de paraula per reclamar els seus drets. Riba va denunciar que Tajani, després de mirar-la “directament”, li va denegar la petició. “Clarament m’ha dit que no podia intervenir”, va assegurar.
Veu irlandesa
Malgrat que Tajani havia dit que no es podia debatre cap qüestió que no fos l’elecció del futur president, sí que va poder parlar l’eurodiputat irlandès Matt Carthy, qui va fer un contundent i emocionat al·legat en favor dels tres líders independentistes catalans que va ser ovacionat per part dels presents. “Desafortunadament alguns han tingut denegat l’accés a la cambra, tres representants del poble català han vist negat el seu dret a representació”, va dir l’irlandès, del Sinn Féin. Segons Carthy, “si l’eurocambra no valora els vots dels catalans, la seva credibilitat en resultarà perjudicada”.
Tot i la jornada marcada per la qüestió catalana, des de la institució negaven que les absències de Puigdemont, Junqueras i Comín suposessin cap anomalia. “Mentre no ens comuniquin els noms de les tres persones que falten, el Parlament estarà vàlidament constituït amb 748 diputats. No és la primera vegada ni l’última que es reuneix sense 751 eurodiputats”, explicava ahir el seu portaveu, Jaume Duch.
No opinava el mateix la líder dels Verds europeus, Ska Keller, que veu “molt problemàtic” aquest fet també pel que suposa per les majories parlamentàries. I és que el seu grup deixa de disposar d’un vot més, el de Junqueras, i de dos de potencials, els de Lliures per Europea, que han demanat entrar al grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. Una petició que per ara deixen al calaix a l’espera que es resolgui el seu cas als tribunals.
Keller va plantejar el problema dels escons catalans buits en la conferència de presidents que reuneix els líders de les principals formacions europees, i va assegurar que insistirà al pròxim president de l’eurocambra perquè es miri el dossier. “El futur president haurà de mirar això, perquè es tracta de defensar els drets dels escollits”, va manifestar.
Els ulls estaven posats en els tres absents, però ahir també iniciaven oficialment el seu nou mandat com a eurodiputats cinc catalans: el socialista Javi López, Riba per ERC, Ernest Urtasun per Catalunya en Comú, Jordi Cañas de Ciutadans i la popular Dolors Montserrat. Tots cinc amb visions distintes de la polèmica. López va expressar el seu “respecte” pels votants de Puigdemont, Comín i Junqueras matisant que cal ser “curosos” amb el compliment de les normes “per garantir el bon funcionament de les institucions”. “Això també inclou que els parlaments i els governs estan obligats com ningú al compliment dels procediments i la llei”, va dir.
Repetint com a eurodiputat, Urtasun va defensar que cal fer “tot el possible” perquè tots tres puguin exercir i es va mostrar esperançat perquè els recursos de les defenses prosperin. En un sentit similar, la seva companya al grup parlamentari europeu, Diana Riba, va lamentar el “precedent perillós” que suposa que els estats puguin canviar la llista d’electes sense que el Parlament intervingui.
En canvi, per a l’eurodiputat de Ciutadans va ser un “triomf democràtic que dos pròfugs de la justícia” no estiguin a la cambra, en referència a Puigdemont i Comín. “Avui l’independentisme s’ha disparat un tret al peu”, va dir Cañas sobre la manifestació en declaracions als mitjans. La cap de la llista del PP es va limitar a fer una piulada a les xarxes socials amb referències implícites als independentistes. “S’ha demostrat que els cops a la democràcia no poden quedar impunes”, va sentenciar Montserrat.
La pilota i dues carpetes a Luxemburg
La mobilització a les portes de l’eurocambra no va empènyer la institució a moure fitxa. Amb l’aval del Tribunal General de la UE que va denegar abans-d’ahir mesures cautelars a Carles Puigdemont i Toni Comín, el Parlament Europeu respira tranquil de moment mentre la pilota és a Luxemburg. “El Parlament no té poders en aquest tema, és una qüestió de legislació nacional, i està en mans del tribunal, no de la cambra”, va insistir ahir el portaveu de la institució, Jaume Duch. Just ahir el tribunal amb seu a la capital luxemburguesa va confirmar que la pregunta prejudicial del Suprem sobre el cas d’Oriol Junqueras ja ha estat registrada formalment. Així, són dues les carpetes que haurà de considerar l’alt tribunal europeu, que encara ha de resoldre sobre el fons del recurs de Puigdemont i Comín, malgrat rebutjar les cautelars.