Gran angular

L’impacte econòmic del ‘top manta’ supera els 130 milions d’euros

PIMEComerç xifra en 65 milions d’euros el perjudici directe d’aquest comerç i demana voluntat política per posar-hi fi

Segons un estudi elaborat per l’observatori de la patronal PIMEComerç, el fenomen del top manta té un impacte econòmic negatiu per a Barcelona de més de 130 milions d’euros, 65 milions dels quals repercuteixen directament en el comerç de proximitat i 69 milions és la xifra que estaria perdent la indústria a causa de la comercialització de falsificacions.

Un dels principals problemes d’aquest impacte negatiu, segons indica l’estudi, “és que aquest sector veu durant l’any com altres competidors deslleials realitzen la seva activitat sense haver de fer front a obligacions tributàries, laborals, llicències d’activitat, limitacions d’horaris, etc.” D’altra banda, l’informe insisteix que “no es constata cap voluntat política per posar fi a aquest problema, que ha tingut un creixement exponencial en els últims anys, en part a causa de la permissivitat que hi ha hagut entorn a aquesta activitat il·legal”.

L’estudi també posa xifra al cost que té cada manter per a la hisenda municipal de Barcelona, que situa al voltant dels 1.400 euros, “que significa que cada any l’Ajuntament de la ciutat deixa d’ingressar més d’1,2 milions d’euros pel cobrament de llicències municipals”, assenyala l’informe.

“El comerç està perdent milions d’euros per la competència deslleial de la venda ambulant il·legal i ja és hora que les administracions entomin el repte amb responsabilitat i deure públic, i prenguin les mesures adients perquè aquest problema s’acabi”, afirma Alex Goñi, president de PIMEComerç. Segons alerta, “cal aturar la permissivitat i la impunitat de la venda ambulant il·legal i la cadena de consum de productes falsificats i il·legals, des de la seva producció i/o importació fins a la comercialització. I això requereix una voluntat política coordinada”.

La patronal indica que de la mateixa manera que es fa un control exhaustiu de l’ús de l’espai públic, terrasses, floristeries i altres comerços, i se’ls cobra la llicència pertinent, les xifres que apareixen a l’estudi indiquen que aquesta mesura no s’aplica igual amb el top manta. A Barcelona, segons l’informe, hi ha una mitjana anual de 875 manters repartits pels punts més turístics de la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.