L’extravagància de la presidència de Donald Trump va arribar a un límit màxim ahir quan, en un atac d’egolatria inusual fins i tot per una figura com la seva, va convertir la festa patriòtica del 4 de juliol, Dia de la Independència, en un autoregal megalòman proper a tot el que havia somiat.

La tradicional festivitat apolítica, amb els seus concerts musicals i espectacle pirotècnic, es va convertir aquest any en una oda al mandatari, complint amb els seus desitjos i despertant crítiques arreu.

Trump va titular la festa com un homenatge als EUA, però en realitat va ser una celebració per a si mateix. Des de fa temps, fins i tot abans de la desfilada del Dia de la Bastilla del 2017, en què el va impressionar el desplegament militar francès, el president dels Estats Units volia una demostració de força de l’exèrcit nord-americà pels carrers de Washington, esdeveniment que els crítics comparaven amb règims autoritaris com Corea del Nord o la Xina.

Fa uns mesos li ho van treure del cap, per pressupost i pel malbaratament de l’asfalt de la capital, gens acostumada a suportar tones i tones d’equipament militar passejant pels carrers. Però no podia quedar-se de braços plegats i va col·locar diversos tancs al centre de la ciutat. Durant la celebració van sobrevolar la ciutat un parell d’avions de guerra.

Feia mesos que havia avisat els nord-americans que “apuntessin la data”, que seria una festa per recordar. “Serà una de les celebracions més grans de la història del nostre país”, va piular hores abans de la festa. El plat principal va ser un discurs del president, un fet insòlit en una data com aquesta, en un escenari icònic: les escales del memorial de Lincoln, el majestuós monument que domina el centre de Washington i lloc d’esdeveniments clau de la història dels EUA, com per exemple el discurs en què Martin Luther King va descriure el seu “somni” d’un país sense segregació racial.

La festa no només va ser política, sinó també partidista: la Casa Blanca va repartir entrades especials a grans donants del Partit Republicà. Els demòcrates van expressar el temor que es convertís en un “acte electoral” disfressat d’un patriotisme que, a banda, està en mínims històrics. Segons l’última enquesta de Gallup, un 70% dels nord-americans se senten orgullosos de ser-ho, cinc punts menys que fa dos anys i 15 per sota del 2013.

Va haver-hi moltes crítiques, especialment pel caràcter divisiu de la festa de la unitat del país. Moltes cadenes de televisió es van negar a emetre l’espectacle en directe, el que serà sens dubte el Dia de la Independència més car de la història: el govern desviarà més de dos milions d’euros destinats a la millora de parcs naturals a pagar la factura, un preu que per a Trump és ridícul comparat amb el “valor” del que significa el 4 de juliol.

La Casa Blanca tenia un gran temor: que l’assistència fos un fracàs, com en la presa de possessió de Trump el gener del 2017. Les previsions de fortes tempestes just a l’hora de l’espectacle podria servir d’excusa.

Milers de seguidors del president van aterrar a la totalment demòcrata Washington, i les protestes no es van fer esperar. Estaven convocades desenes de manifestacions per tota la capital, i fins i tot va arribar-hi el globus inflable gegant de Trump caracteritzat de nadó amb bolquers. Però les autoritats van prohibir que sobrevolés el cel de Washington i es va quedar a terra, desinflat.