La formació professional dual a Catalunya necessita millorar. Aquesta modalitat educativa havia de ser una eina per reduir l’alt índex d’atur juvenil (24%), l’elevat abandonament escolar prematur (30%) i millorar l’encaix entre oferta educativa i necessitats del mercat, però no ha assolit els objectius, almenys de moment.

De fet, quan el govern espanyol va aprovar el reial decret l’any 2012 es va emmirallar en països com ara Alemanya, on aquesta opció de l’FP està implementada des de fa molts més anys i es vincula directament amb les baixes taxes d’atur i d’abandonament escolar prematur.

Tot i que Catalunya es podria considerar l’alumne avantatjat en tot l’Estat, perquè dels 20.000 alumnes que hi ha matriculats arreu d’Espanya 14.000 són en centres educatius catalans, des dels sindicats, patronals i associacions empresarials suspenen la implementació del model català i demanen mesures correctores.

L’FP dual és una modalitat en què el centre educatiu que l’ofereix i l’empresa es corresponsabilitzen de la formació de l’aprenent en un sistema d’alternança. Va més enllà de les pràctiques tradicionals perquè les empreses imparteixen contingut formatiu amb valor curricular i l’aprenent adquireix coneixements principalment mitjançant la feina. L’aprenent té l’estatus d’empleat i rep una retribució per la seva feina, bé, sota l’empara d’un contracte entre la persona aprenent i l’empresa formadora, o amb beca formativa.

Ara com ara, segons dades del Departament d’Ensenyament, l’FP dual només arriba a l’1% d’empreses a Catalunya i a penes suposa el 10% de l’alumnat de segon curs d’FP, mentre que la mitjana europea de dual està molt per sobre del 30%.

La cap de polítiques educatives de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa (Pimec), Sílvia Miró, es mostra determinant en la qualificació la formació dual: “Amb el sistema que tenim, es fa difícil la implicació de la microempresa, perquè es necessiten una sèrie de recursos sobre els quals la microempresa necessita suport i ara com ara no en rep. A més és molt poc flexible per respondre a les dimensions i necessitats específiques de les empreses catalanes.”

En l’FP dual, l’empresa posa a disposició del sistema professionals, experts, continguts, materials, instal·lacions i recursos, que quan es tracta de firmes de dimensió molt reduïda suposen un esforç que costa d’assumir. Per això, Pimec reclama que es reconegui el paper formatiu que té l’empresa i que això es vegi reflectit en beneficis com ara desgravacions fiscals i més beneficis a la Seguretat Social, que permetrien més implicació de les empreses i més corresponsabilitat davant els problemes de desencaix entre oferta educativa i necessitats de mercat de treball.

De fet, segons un estudi de CCOO sobre la implementació de l’FP dual, malauradament són les branques formatives d’FP que estan més vinculades al sector industrial i que més inserció laboral tenen les que menys oferta educativa tenen.

Ho corrobora Raúl Rodríguez, director general de Fegicat, la federació d’empreses instal·ladores de Catalunya, qui assegura que la manca de professionals de perfil tècnic s’ha convertit en una de les principals preocupacions del sector, i fa un any van veure amb l’FP dual una ocasió per poder trobar una sortida a aquest problema Van arribar a un acord amb un centre educatiu de Badalona i va rebre l’any passat 60 matrícules.

Rodríguez lamenta, però, que el Departament d’Ensenyament no està fent l’esforç necessari per donar ales a aquest model de formació: “La majoria de centres educatius públics que la podrien impartir desconeixen el model, i el Departament està incentivant línies de formació en sectors que no tenen sortida laboral, i en altres, com el nostre, amb unes necessitats de personal tecnificat no s’ofereix.”

Des dels diferents agents posen deures al Departament d’Ensenyament i al teixit empresarial. Rodrigo Plaza, responsable d’FP de CCOO, assegura que fa anys que reclamen avaluació del model amb indicadors fiables per identificar per què no funciona el sistema i el Departament d’Ensenyament no els ho facilita.

Plaza considera, a més, que el model no està contribuint a la reducció de l’abandonament escolar prematur, “perquè els qui poden optar a aquesta modalitat són alumnes avantatjats i no els que tenen més risc d’exclusió”. I hi afegeix un segon suspens al sistema: i és que, ara com ara, el 90% de l’alumnat dual no té contracte, sinó que està en beca formativa. “Ni cotitzen ni tenen contracte, hi ha manca de control”, diu Plaza.