Ja hi som, a l’era de la banca oberta, amb nous juga­dors que com­pe­tei­xen amb els bancs de sem­pre. A banda de les fin­tech (empre­ses de tec­no­lo­gies finan­ce­res), apa­rei­xen, tot info­nent pors i tre­mo­lors a tot el sec­tor finan­cer, les grans big­tech (Goo­gle, Ama­zon, Face­book, Apple), que amb la pres­tació de ser­veis finan­cers volen exhau­rir fins a les dar­re­res pos­si­bi­li­tats la mine­ria de les dades de cli­ent.

Noves legis­la­ci­ons com ara la direc­tiva euro­pea sobre paga­ments PSD2, con­ce­buda per esti­mu­lar la com­petència al sec­tor finan­cer, forçaran de tal manera les pos­si­bi­li­tats de l’open banking que hom tem una enorme sac­se­jada de l’statu quo. La nova direc­tiva, que es trans­po­sarà a Espa­nya al segon semes­tre, pro­mou la par­ti­ci­pació de nous proveïdors de paga­ments en un mer­cat històrica­ment tan­cat i reser­vat als bancs tra­di­ci­o­nals, obli­gats ara a com­par­tir amb ter­cers la infor­mació que tenen dels seus cli­ents, amb el seu con­sen­ti­ment previ.

Luis Mal­do­nado, senior advi­sor de la con­sul­tora Eve­ris i direc­tor de l’informe Tec­no­lo­gia i banca, creu que ens espera “una guerra per tenir accés al que fa el cli­ent, si ha aga­fat un taxi, on esmorza, etc... en un mer­cat que s’ha col·lec­ti­vit­zat, en aparèixer proveïdors externs que, tot i no tenir llicència bancària, amb auto­rit­zació poden ope­rar al mer­cat de paga­ments”.

És clar que hi ha una evo­lució del negoci, donat que els bancs per­dran ingres­sos en ser­veis de paga­ment, sobre­tot en el cobra­ment de comis­si­ons per transacció, l’ope­ració de tar­ge­tes de crèdit i dèbit, atès que els nous proveïdors poden fer trans­ferències direc­tes entre con­su­mi­dor i comerç. Així doncs, l’opor­tu­ni­tat de negoci es tras­llada a la gestió i explo­tació de la base de dades, i és aquí on poden exhi­bir la seva gran com­pe­ti­ti­vi­tat aques­tes big­tech no finan­ce­res, que pos­se­ei­xen unes bases de dades enor­mes. Enric Fernández, cap d’estratègia i recerca a Cai­xa­Bank, con­si­dera: “Com­pe­tir no és sen­zill amb la PSD2, que posa les dades de cli­ents a l’abast de juga­dors molt efi­ci­ents, aques­tes big­tech que podran acce­dir a les dades dels bancs i nosal­tres no a les seves. És una situ­ació d’injustícia en què no queda clar de qui són pro­pi­e­tat les dades, de qui les guarda o de qui les genera.” Des­taca que caldrà pre­ser­var “un res­pecte res­pon­sa­ble de la pri­va­ci­tat, en què els cli­ents sàpiguen què estan con­sen­tint”. Fernández també fa un avís a nave­gants: “Caldrà anar molt en compte, ja que un mal ús dels algo­rit­mes pot arri­bar a esbi­ai­xar les dades, ofe­rir una infor­mació errònia.”

És clar que els bancs hau­ran d’adap­tar-se a un open banking en què el fona­ment seran les inter­fa­ces de pro­gra­mació d’apli­ca­ci­ons (API, per les sigles en anglès), eines informàtiques amb què els desen­vo­lu­pa­dors poden crear pro­gra­mes per faci­li­tar el bes­canvi de dades, i que tindrà com a pro­ta­go­nis­tes les fin­tech, amb les quals els bancs hau­ran d’arri­bar a alguna entesa, amb l’objec­tiu de pro­por­ci­o­nar nous ser­veis als cli­ents, a banda de ser capaços de crear valor per ren­di­bi­lit­zar la infor­mació de cli­ent.

Fran­cesc Fajula, cap de trans­for­mació digi­tal del Banc Saba­dell, es pre­gunta, després d’haver cons­ta­tat que empre­ses com ara Ama­zon ja dis­se­nyen estratègies a par­tir de PSD2 per acon­se­guir un valor afe­git, infor­mació, de les ven­des que fan: “Ani­ran tots els con­su­mi­dors, a l’hora de pagar, al Goo­gle Finance de torn? Tot dependrà de com ho fem els bancs, que sí, som enti­tats tra­di­ci­o­nals i alguns ser­veis nous no ens encai­xen, però on no puguem arri­bar podrem col·labo­rar amb les fin­tech.” Els experts cre­uen que en la mesura que no exis­teixi un estàndard euro­peu per a les API podran sor­gir hubs que agru­pin enti­tats o solu­ci­ons que fun­ci­o­nin com a super­mer­cats.

Per a Jordi Domínguez, direc­tor del neo­banc BNC10, “no és just que Ama­zon o Goo­gle tin­guin aquest avan­tatge per mone­tit­zar les dades dels cli­ents”. I hi afe­geix que, en la pers­pec­tiva que bancs tra­di­ci­o­nals i les fin­tech puguin arri­bar a man­te­nir una pro­fi­tosa relació d’interès, “tots els agents del mer­cat, bancs con­ven­ci­o­nals i no con­ven­ci­o­nals, hau­ran de cen­trar-se en l’usu­ari”: “Serà qui ens dirà el que vol com a usu­ari. Encara més, hau­rem de ser capaços de pre­dir què vol com a usu­ari.” I diu per reblar el clau: “L’avan­tatge d’enti­tats com la nos­tra és que no ens calen reu­ni­ons i més reu­ni­ons per llançar un pro­ducte o ser­vei en un ter­mini de temps rao­na­ble.”

Val a dir que el regu­la­dor no les té totes sobre l’efec­ti­vi­tat real que pugui tenir la PSD2. Pro­fun­da­ment com­plexa, aquesta direc­tiva par­teix amb el hàndi­cap de la migrada experiència del Meca­nisme Únic de Super­visió, que es va ins­tau­rar el 2014 i té uns recur­sos limi­tats. De fet, la Comissió Euro­pea ja ha reco­ne­gut que serà molt difícil anti­ci­par tots els pro­ble­mes que es deri­vin de la seva apli­cació.