Ja hi som, a l’era de la banca oberta, amb nous jugadors que competeixen amb els bancs de sempre. A banda de les fintech (empreses de tecnologies financeres), apareixen, tot infonent pors i tremolors a tot el sector financer, les grans bigtech (Google, Amazon, Facebook, Apple), que amb la prestació de serveis financers volen exhaurir fins a les darreres possibilitats la mineria de les dades de client.

Noves legislacions com ara la directiva europea sobre pagaments PSD2, concebuda per estimular la competència al sector financer, forçaran de tal manera les possibilitats de l’open banking que hom tem una enorme sacsejada de l’statu quo. La nova directiva, que es transposarà a Espanya al segon semestre, promou la participació de nous proveïdors de pagaments en un mercat històricament tancat i reservat als bancs tradicionals, obligats ara a compartir amb tercers la informació que tenen dels seus clients, amb el seu consentiment previ.

Luis Maldonado, senior advisor de la consultora Everis i director de l’informe Tecnologia i banca, creu que ens espera “una guerra per tenir accés al que fa el client, si ha agafat un taxi, on esmorza, etc... en un mercat que s’ha col·lectivitzat, en aparèixer proveïdors externs que, tot i no tenir llicència bancària, amb autorització poden operar al mercat de pagaments”.

És clar que hi ha una evolució del negoci, donat que els bancs perdran ingressos en serveis de pagament, sobretot en el cobrament de comissions per transacció, l’operació de targetes de crèdit i dèbit, atès que els nous proveïdors poden fer transferències directes entre consumidor i comerç. Així doncs, l’oportunitat de negoci es trasllada a la gestió i explotació de la base de dades, i és aquí on poden exhibir la seva gran competitivitat aquestes bigtech no financeres, que posseeixen unes bases de dades enormes. Enric Fernández, cap d’estratègia i recerca a CaixaBank, considera: “Competir no és senzill amb la PSD2, que posa les dades de clients a l’abast de jugadors molt eficients, aquestes bigtech que podran accedir a les dades dels bancs i nosaltres no a les seves. És una situació d’injustícia en què no queda clar de qui són propietat les dades, de qui les guarda o de qui les genera.” Destaca que caldrà preservar “un respecte responsable de la privacitat, en què els clients sàpiguen què estan consentint”. Fernández també fa un avís a navegants: “Caldrà anar molt en compte, ja que un mal ús dels algoritmes pot arribar a esbiaixar les dades, oferir una informació errònia.”

És clar que els bancs hauran d’adaptar-se a un open banking en què el fonament seran les interfaces de programació d’aplicacions (API, per les sigles en anglès), eines informàtiques amb què els desenvolupadors poden crear programes per facilitar el bescanvi de dades, i que tindrà com a protagonistes les fintech, amb les quals els bancs hauran d’arribar a alguna entesa, amb l’objectiu de proporcionar nous serveis als clients, a banda de ser capaços de crear valor per rendibilitzar la informació de client.

Francesc Fajula, cap de transformació digital del Banc Sabadell, es pregunta, després d’haver constatat que empreses com ara Amazon ja dissenyen estratègies a partir de PSD2 per aconseguir un valor afegit, informació, de les vendes que fan: “Aniran tots els consumidors, a l’hora de pagar, al Google Finance de torn? Tot dependrà de com ho fem els bancs, que sí, som entitats tradicionals i alguns serveis nous no ens encaixen, però on no puguem arribar podrem col·laborar amb les fintech.” Els experts creuen que en la mesura que no existeixi un estàndard europeu per a les API podran sorgir hubs que agrupin entitats o solucions que funcionin com a supermercats.

Per a Jordi Domínguez, director del neobanc BNC10, “no és just que Amazon o Google tinguin aquest avantatge per monetitzar les dades dels clients”. I hi afegeix que, en la perspectiva que bancs tradicionals i les fintech puguin arribar a mantenir una profitosa relació d’interès, “tots els agents del mercat, bancs convencionals i no convencionals, hauran de centrar-se en l’usuari”: “Serà qui ens dirà el que vol com a usuari. Encara més, haurem de ser capaços de predir què vol com a usuari.” I diu per reblar el clau: “L’avantatge d’entitats com la nostra és que no ens calen reunions i més reunions per llançar un producte o servei en un termini de temps raonable.”

Val a dir que el regulador no les té totes sobre l’efectivitat real que pugui tenir la PSD2. Profundament complexa, aquesta directiva parteix amb el hàndicap de la migrada experiència del Mecanisme Únic de Supervisió, que es va instaurar el 2014 i té uns recursos limitats. De fet, la Comissió Europea ja ha reconegut que serà molt difícil anticipar tots els problemes que es derivin de la seva aplicació.