En l’entorn VICA –volàtil, incert, complex i ambigu– on ens ha tocat viure, la simple gestió dels canvis concrets ja no és suficient; s’imposa passar a un nou paradigma d’organitzacions transformadores per se. Aquesta necessitat es pot il·lustrar mitjançant la hipòtesi de la Reina Vermella: una teoria evolutiva segons la qual els organismes s’han d’adaptar, han d’evolucionar i proliferar constantment no per obtenir avantatges, sinó simplement per mantenir l’statu quo davant d’altres organismes.

Aquest curiós terme prové d’un passatge d’A través del mirall (1871), de Lewis Carroll, en què Alícia corre amb la Reina Vermella a tota velocitat. En aturar-se, s’adona que continuen al mateix lloc. La Reina li explica que al seu país cal córrer molt simplement per romandre al punt on eren, ja que el món avança amb elles.

Crec que les hipòtesis de la teoria evolutiva s’adiuen bé amb el món de les organitzacions perquè aquestes, segons experts en gestió com ara Frederic Laloux, són organismes vius i, en conseqüència, han de tendir a funcionar de manera semblant a sistemes adaptatius complexos i no com màquines. Aquest model organitzacional requereix una estructura flexible i fluida de relacions, i una cultura transformadora.

Al voltant de la necessitat de transformació per a qualsevol organització, la Fundació Factor Humà (www.factorhuma.org) –l’entitat que dirigeixo i que es dedica a la millora de la gestió de persones en les organitzacions– va organitzar a principi del mes de juny l’onzena edició anual dels premis Factor Humà. Sota el lema “Una perspectiva transformadora”, vam preparar una vetllada en què vam reivindicar dos elements potser inesperats, però al nostre parer indispensables per aconseguir-la: el foment de la confiança mútua i el desenvolupament d’un estil de lideratge empàtic.

Ens vam basar en les idees més destacades de la darrera edició del Global Peter Drucker Forum, un dels esdeveniments de referència mundial en management, celebrat a Viena el novembre de l’any passat i que pren el nom d’un dels gurus de la gestió més importants del segle XX. En aquest esdeveniment es van receptar coses aparentment tan senzilles com la confiança i l’empatia com la millor manera d’adaptar-se a l’entorn VICA.

Precisament, el lliurament dels dos premis Factor Humà d’enguany ens va permetre conèixer molt de prop dos casos d’organitzacions que crec que són capaces de transformar les coses, cadascuna en el seu àmbit:

D’una banda, el premi Factor Humà Mercè Sala, un guardó que reconeix organitzacions i projectes que són la concreció pràctica dels principis i valors que aquesta economista i política catalana representava -tracte humà, innovació, pragmatisme i visió global-, va recaure en l’empresa tèxtil d’Igualada Buff®: les seves bufandes tubulars de microfibra de polièster sense costures inventades fa més de 25 anys i que actualment s’exporten a més de 60 països suposen un cas d’èxit empresarial espectacular per a una firma amb més de 200 treballadors provinent d’una regió històrica del tèxtil català colpejada durant anys per la crisi industrial.

D’una altra banda, el premi Impacta, que reconeix projectes liderats des de l’àrea de recursos humans amb un impacte positiu dins l’organització, se’l va endur Suara Cooperativa: una empresa de caràcter social especialitzada en l’atenció a persones amb més de 4.000 professionals, per la creació d’una guia consultable en línia adreçada a l’acompanyament de professionals de la seva organització que passen per un procés de càncer. Un fet, per desgràcia freqüent en l’entorn laboral, que ha propiciat la creació d’un document elaborat de manera participativa i que resulta una iniciativa encomiable que hauria de servir d’exemple per a moltes altres organitzacions.

I em permeto acabar citant un dels ponents del Global Peter Drucker Forum, Vineet Nayar, exdirector executiu d’HCL Technologies, qui va expressar d’una manera molt gràfica què vol dir això de la transformació acompanyada de confiança i d’empatia: “Les persones ja no volem ser formigues, volem ser papallones.” I és que la voluntat de volar i de guanyar autonomia en l’àmbit laboral, ja sigui mitjançant iniciatives globals o més concretes, és la clau per afavorir elements empresarials tan importants com la innovació i la productivitat.