En la primera sentència per una estafa amb la criptomoneda coneguda com a bitcoin, el Tribunal Suprem ha deixat ben clar que, atès que “el bitcoin no té la consideració legal de diner”, els afectats pel frau hauran de ser indemnitzats en euros.

En aquest cas, els condemnats ho van ser per restar provat que havien aconseguit que els denunciants els lliuressin diners per realitzar unes inversions determinades, que finalment no es van dur a terme. La sentència, feta per un jutge de l’Audiència de Madrid, per un delicte continuat d’estafa, va condemnar els acusats a dos anys i a indemnitzar els perjudicats amb el valor dels bitcoins en el moment de la conclusió dels contractes.

En la seva eapel·lació a l’Alt Tribunal, els finalment condemnats van demanar que, donat que els contractes s’havien fet en bitcoins, la restitució del diner als afectats també es fes en criptomoneda. El Suprem, tot i que la seva jurisprudència interpreta que és obligació restituir qualsevol bé objecte de delicte, afirma: “Els acusats no van ser desposseïts de bitcoins que hagin de ser retornats, sinó que l’acte de disposició patrimonial que cal rescabalar es va materialitzar sobre diner en euros que, per l’engany inherent a l’estafa, van lliurar a l’acusat per invertir en actius d’aquesta mena. D’altra banda, tampoc l’anomenat bitcoin és susceptible de retorn, ja que no es tracta d’un objecte material, ni té la consideració legal de diner.”

L’advocat Javier Trenado, de l’àrea penal d’AGM Abogados, destaca que la sentència considera el bitcoin un “actiu patrimonial de bescanvi en qualsevol transacció bilateral en què els contractants ho acceptin, però de cap manera és diner, i això a causa que la Llei 21/2011, de diner electrònic, indica en el seu article 1.2 que per diner electrònic s’entén només “el valor monetari emmagatzemat per mitjans electrònics o magnètics que representi un crèdit sobre l’emissor, que s’emeti al rebut de fons amb el propòsit de fer operacions de pagament.”