Carn sense antibiòtics, ous de gallines que pasturen pel camp, aliments ecològics, productes de proximitat, equipament esportiu sense treball infantil, roba produïda per treballadors amb condicions dignes, energia neta, comerç just... Són només uns quants exemples d’atributs de productes i serveis que volen superar el preu final del producte com a valor suprem en el moment en què els consumidors prenen les seves decisions de compra. Les grans empreses, fins i tot per guanyar acceptació social, s’han inventat un nou concepte pròxim al màrqueting: responsabilitat social corporativa.

Hi ha casos de simples eslògans dels mateixos productors que volen diferenciar-se, sobretot en termes d’alimentació i salut. A vegades, se’n fa un ús abusiu que confon el consumidor fins que la normativa no hi intervé: des dels famosos productes bio fins al pa integral d’ara mateix. En d’altres, són atributs derivats de reclamacions més ideològiques i objecte de campanyes internacionals, com ara el comerç just del cafè i altres productes tropicals. Sovint es tracta d’una reacció a causa de la denúncia d’algun fet irregular, com ara la desforestació per la demanda de fustes exòtiques, les pilotes de futbol fetes per nens i l’incendi a Bangla Desh d’un fàbrica tèxtil sense el mínim de condicions de seguretat.

Tot i que sempre hi ha alguna ombra o algun aprofitat, són demandes destinades a canviar la manera de treballar o el comportament de les grans empreses que ens ofereixen els seus productes o serveis i atorguen un nou tipus de poder al consumidor organitzat. En una societat en què cada cop els paràmetres econòmics imposen la seva llei davant els estrictament polítics i democràtics, és bo que els ciutadans siguin conscients del seu poder també com a consumidors.

Evidentment, hi ha molts altres paràmetres susceptibles de procurar orientar el consum de la ciutadania. Per exemple, l’el·lusió fiscal que practiquen les grans empreses a casa nostra. L’el·lusió que encara és més greu quan parlem de grans empreses internacionals, fàcils de deslocalitzar perquè basen el seu negoci en les TIC, com ara Google, Amazon i Airbnb.

Per això a Catalunya és absolutament legítim, i els ciutadans decidiran si és convenient o no, que es tinguin en compte nous paràmetres per orientar les decisions dels ciutadans esdevinguts consumidors. Des de l’etiquetatge o l’atenció personal o telefònica en català fins a la complicitat més o menys activa a l’hora d’atemorir la població davant un eventual canvi polític. Sovint algunes de les empreses presumptament afectades actuen en règim d’oligopoli i sembla que no hi hagi alternatives a treballar amb elles. No és ben bé cert i cal donar a conèixer les operadors emergents que, a més de complir els nous requisits de responsabilitat social, tinguin una oferta de qualitat i competitiva.

Per això, la campanya de l’ANC sobre nous paràmetres per al consum responsable és absolutament legítima i necessària per a tot aquell que consideri que les grans empreses no poden pretendre condicionar les decisions preses democràticament per la ciutadania i pels seus representants polítics.