Salaris i preus

Recent­ment, alguns orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals s’han feli­ci­tat per la manera com Espa­nya està por­tant la “desac­ce­le­ració” en què s’ha sub­mer­git l’eco­no­mia inter­na­ci­o­nal –que, com ja hem comen­tat, no és més que la ter­cera fase de la crisi ini­ci­ada el 2007–, de manera que l’eco­no­mia espa­nyola con­ti­nua crei­xent a pesar dels far­dells que arros­sega: deute, pobresa, pre­ca­ri­e­tat…, per la qual cosa tot està bé. Evi­dent­ment, el govern d’Espa­nya s’ha fet ressò d’aques­tes afir­ma­ci­ons.

I, coin­ci­dint amb el que hem esmen­tat ante­ri­or­ment, ha publi­ci­tat coses com que la ciu­ta­da­nia ja ha recu­pe­rat el nivell de renda per­so­nal i fami­liar que tenia abans de la crisi –en euros cons­tants no és així–, la qual cosa ha anat acom­pa­nyada d’altres mani­fes­ta­ci­ons en relació amb l’espec­ta­cu­lar millora sala­rial expe­ri­men­tada per la població ocu­pada espa­nyola empa­rada per con­ve­nis, cosa que tam­poc és certa si s’ana­lit­zen els valors cons­tants.

El gràfic que il·lus­tra aquest arti­cle mos­tra, des de l’any 2005 i any a any, l’evo­lució mit­jana dels sala­ris en con­veni i de l’IPC en el mes de desem­bre de cada any, però amb una par­ti­cu­la­ri­tat: els valors estan expres­sats en números índexs pre­nent com a índex 100 tant l’IPC com els sala­ris des de l’any 2005 fins al maig del 2019.

Podeu obser­var una evo­lució més con­ti­nu­ada dels sala­ris que dels preus. Els moments en què més crei­xen l’un o l’altre, etc. Anem al final, però: en els catorze anys que hi ha entre el 2005 i el 2019, els guanys acu­mu­lats reals dels sala­ris en con­veni a Espa­nya han estat de 3,5 punts, és a dir, de 0,25 punts per any.

Molt? Poc? Regu­lar? Sufi­ci­ent? No ho sé, deter­mi­neu-ho vosal­tres matei­xos. El que sí que es pot deduir és que si aquests 0,25 punts han estat el guany anual mitjà del salari en con­veni, ima­gi­neu-vos el que pot haver estat el dels sala­ris dels tre­ba­lla­dors que no tenen cap con­veni que els empari, i el de les per­so­nes que d’una manera o d’una altra tre­ba­llen d’acord amb un con­tracte reto­lat amb el títol d’“obra i ser­vei”.

A par­tir d’aquí, es pot enten­dre que el con­sum creixi més del que crei­xen els ingres­sos fami­li­ars, que l’endeu­ta­ment pri­vat aug­menti i que hi hagi deses­talvi per incre­men­tar el con­sum: la majo­ria de la ciu­ta­da­nia està farta de per­dre poder adqui­si­tiu… diguin el que diguin les estadísti­ques.

I per enèsima vegada: recor­deu que les mit­ja­nes sig­ni­fi­quen el que sig­ni­fi­quen: donen una idea sobre alguna cosa. Les mit­ja­nes mos­tren una situ­ació ideal en què si entre dues per­so­nes una es menja un pollas­tre i l’altra cap, cada una se n’haurà men­jat mig. En qual­se­vol cas, mos­tra una situ­ació intermèdia a par­tir de la qual, amb el suport d’altres dades, es poden deduir altres con­clu­si­ons.

Entre cadas­cun dels últims catorze anys, hi ha 0,25 punts anu­als de guanys reals. Per medi­tar.