El circ demostra tenir una salut de ferro amb companyies com aquesta. Els australians Gravity Other Myths naveguen en una frontera de disciplines. Perquè superen el circ en construir veritables coreografies a partir dels exercicis de mà a mà conjunts i en duets espectaculars, sortint dels cànons d’elements circenses. La seva espectacularitat es munta sobre uns elements molt teatrals. com ara un ús exquisit de la llum, una música en directe constant i encomanadissa i uns tocs salpebrats de dramatúrgia (les aturades que fan amb les pedres, els cubells i les barres). El seu resultat és magnètic. La connexió amb el públic es va produir des del minut zero i fins ben passats els aplaudiments. Els seus equilibris i la seva força van trinxar, sí, la por per l’amenaça de la caiguda com a conseqüència de la llei de la gravetat.

Backbone és espectacle 100%. Però fet sense el barroquisme del Cirque du Soleil. El vestuari és, aparentment, d’assaig. De fet, hi ha diverses escenes en què es percep com seria un escalfament de la companyia a l’estudi. Sempre acompanyat d’una llum que exalça més els vols amb les llums de terra al cel i d’una música còmplice, extenuant. El treball físic és un element clau també en aquesta peça. Es busca l’esgotament actoral. Com Jan Fabre amb la seva companyia. Però, en aquesta ocasió, no és per trobar una veritat física i degradant de l’intèrpret, sinó com una voluntat de l’artista de donar-ho tot. Fins al final, en què nomes aguanta l’escena el que manté un pes amb els braços estirats. La veritat (tot i que les acrobàcies semblen producte d’una il·lusió òptica) és constant. no hi ha personatges, només artistes que posen al límit articulacions, músculs i concentració. És un circ bèstia, orgànic, que connecta per la vena i se’l sent bategar. Trepidant.