Crisis i pla de viabilitat
Les empreses familiars han de fer front a periòdiques crisis econòmiques conjunturals. A més a més, poden haver de fer front a crisis estructurals, per exemple per canvis en els hàbits de compra o aparició de nous competidors que redefineixen el sector. També poden trobar-se amb crisis originades per temes interns, com poden ser discussions entre socis o conflictes laborals.
En aquestes situacions, l’empresari pot tenir una sensació de soledat molt alta en haver de prendre decisions entre alternatives si l’una dolenta, l’altra pitjor. Pot necessitar, igual que el rei nu, que algú li faci veure quina és la seva situació real. Li pot caldre ajuda professional externa, però els externs poden no ser ben rebuts pels de casa. En tot cas, ha de quedar molt clar que l’extern pot aportar informació, idees, metodologia..., però que les decisions corresponen a la direcció i a la propietat.
La por a reconèixer situacions o a prendre decisions pot portar a amagar el cap sota l’ala, i això fer que la crisi es reconegui quan les seves conseqüències ja són inevitables, quan ja es massa tard.
L’experiència ensenya que la caixa és essencial. En un negoci, mentre hi ha caixa hi ha esperança. Però s’ha de tenir en compte que comptabilitat i realitat no sempre coincideixen. En la comptabilitat, les existències també es coneixen com a inventari, perquè poden estar inventades. ÉS massa freqüent la manca de inventaris, arquejos de caixa i conciliacions bancàries consistents i periòdiques. Les sorpreses també poden venir d’un excés de confiança en els sistemes d’informació o en les persones.
Si una empresa ha arribat a una situació en què la seva continuïtat perilla a curt termini, ha de fer un pla de viabilitat en què les decisions pot-ser han de ser preses amb implicació de més persones que la propietat. Poden aparèixer els sindicats i potser no estem acostumat a las seves formes. O l’actitud de la banca pot no ser la mateixa que quan las perspectives són positives.
el cor i la raó.
En elaborar el pla de viabilitat, haurem de preveure un futur, que avui en dia és més canviant i amb més rapidesa que mai. Haurem de tenir en compte que només veiem una part de la realitat, i igual que amb un iceberg, potser la part oculta és la més gran. I una part de aquesta realitat, potser oculta, que cal tenir en compte està formada pels sentiments. Aquests tal vegada no es poden quantificar i posar en un full de càlcul per elaborar estats de comptes provisionals, però l’actitud de les persones és un element essencial per a l’èxit de qualsevol pla. L’èxit sol ser fruit del treball en equip. Igual que el passiu social no apareix en el balanç i pot ser el principal passiu, en l’actiu no apareix el capital humà i pot ser el principal actiu.
Per elaborar el pla de viabilitat s’haurà de fer un DAFO, revisar el model de negoci, establir la fórmula per augmentar rendibilitat i generar caixa recurrent, marcar objectius i plans d’acció. El pla haurà de ser eficient i, sobretot, eficaç, tenint en compte els imprevistos i la llei de Murphy (la torrada sempre cau pel costat de la mantega). És important recordar que el paper i els fulls de càlcul ho aguanten tot. Què n’opina un independent?
Potser dins del pla de viabilitat cal vendre alguns actius. Comentar sobre això que els actius en continuïtat poden valdre més que en tancats, que venuts per parts poden valdre més que en conjunt. Se n’ha de fer una venda ordenada. És oportú prestar atenció a la lletra petita dels contractes: de vegades, és més important del que es pensava el dia que es van signar. Pot-ser hi ha penalitzacions o compliments obligats.
És important assegurar-se que es disposarà dels recursos necessaris per portar a terme amb èxit el pla. Perquè els miracles els fan a Lorda, i no sempre. Potser cal arriscar-se per assolir el miracle, però parant molt d’esment si es donen garanties personals o d’una altra mena. I guardar-se una poma per a la set, un racó per si de cas.
L’èxit del pla dependrà d’una bona planificació i, sobretot, d’una bona execució, en què la voluntat de tirar endavant pot ser el gran diferencial. Voluntat que ha de ser compartida per tota la família propietària de l’empresa familiar.