El potencial que tenim com a país és extraordinari. L’economia catalana va bé. Creixem dins i mirem enfora. Encarem el futur amb una perspectiva estratègica i competitiva. Frases com aquestes han de lluitar per fer-se un lloc entre alguns titulars que apunten que això no és real: que el procés afecta el creixement de Catalunya, que l’economia catalana no avança i que el teixit empresarial ja no aposta per la nostra terra. En definitiva, fake news que volen sembrar el dubte i no contribuir a desenvolupar el potencial econòmic de Catalunya. I dic fake news perquè justament aquestes frases amb què obro el text són algunes de les conclusions que es poden extreure de la 54a edició de la Memòria Econòmica de Catalunya, la publicació econòmica més antiga del nostre país.

La Memòria conclou taxativament que les empreses catalanes se segueixen internacionalitzant, tot i la recuperació del mercat intern. El creixement econòmic de Catalunya és superior a la mitjana de la zona euro (el 2,6% respecte del 1,8%) i se situa en la tercera posició entre les principals economies de la zona euro. Tan sols estem una dècima per darrere d’Àustria i Luxemburg, i gairebé dupliquem Alemanya o Bèlgica. A més, el teixit empresarial continua mirant enfora i, de nou, podem tornar a estar parlant de taxes d’obertura de més del 70%, 10 punts més que el conjunt de l’Estat. Aquesta taxa d’obertura ens demostra que la nostra economia és oberta, un comportament fruit de la competitivitat del nostre territori que, lluny d’afeblir-se, durant la crisi ha sabut apostar per la productivitat i per la recerca de valor afegit.

Però realment quins són els factors de creixement que expliquen aquest excel·lent comportament econòmic? En primer lloc, la fortalesa de la demanda interna, que ha aportat 2,2 punts dels 2,6 totals de creixement del PIB. La robustesa del nostre mercat contribueix al creixement i ens permet tancar el podi del creixement econòmic europeu. En segon lloc, l’elevat saldo exterior positiu que permet mantenir la fortalesa de l’economia catalana. Europa i el món miren Catalunya i aposten, any rere any, per part dels productes i serveis elaborats aquí. És per això que, en tercer lloc, podem destacar la internacionalització creixent del teixit empresarial. Les vendes dirigides al mercat espanyol estan cedint protagonisme a favor de les vendes dirigides al mercat internacional, que ja representen gairebé el 65% del total, enfront del 35% a la resta de l’Estat. Un canvi substancial. Aquest percentatge pràcticament s’ha invertit en dues dècades.

Finalment, també hem de fer èmfasi en el paper del turisme a Catalunya. Més de 19 milions de turistes estrangers han visitat el territori català el darrer any, una xifra similar a la del 2017, però que qualitativament és molt millor, atès que la despesa feta per cadascun d’ells ha augmentat més d’un 9%. És per aquí on ha de créixer el turisme, en qualitat. Catalunya ha de tenir la porta oberta al turisme i s’ha de veure com un actiu i una font de creixement.

Aquestes dades reals, objectives i plenament verificades ens demostren que la situació a Catalunya és positiva. Que creixem i que, a més, ho fem amb qualitat. Hi ha coses per millorar, segur, però no dubtem pas del nostre potencial. Com deia el president de la Generalitat, Quim Torra, durant la presentació de la Memòria: “En temps de fake news, la informació és imprescindible per poder contrastar les idees preconcebudes i per poder rebatre les notícies que arriben a les mans d’intoxicadors.” Creure’ns aquesta realitat és el primer pas per fer possible el nostre somni.