Dues circumstàncies personals em van portar a reflexionar sobre com l’alimentació acaba afectant la nostra salut i com ens sentim. Aleshores, va arribar a les meves mans un llibre de Daniel Reid, El tao de la salud, el sexo y la larga vida, que em va obrir els ulls i va ser l’inici d’una recerca personal de deu anys.

Que la mala alimentació és l’origen de molts dels problemes que tenim. I que si, per contra, tenim bons hàbits a l’hora de menjar ens sentirem millor i, per tant, serem més creatius.

Sí però són com un llumí que s’encén i s’apaga. Antoni Gaudí va tenir una vida metòdica i allunyada dels excessos i ens ha regalat una obra creativa desenvolupada durant molts anys. Ens hem de treure del cap el mite que les bones idees estan vinculades a moments d’excessos per l’alcohol o les drogues. És més sostenible cercar la creativitat des de la preparació saludable del cos.

Efectivament. Hem de començar per proporcionar al cos el descans que li cal. Dormir malament té un cost. En canvi, fer la migdiada, que és com fer un reset al cervell, és un costum molt saludable que, malauradament, estem perdem. Després, per a la creativitat, com més lleugers, millor. Si estic paint un àpat copiós, el cos hi destina molta energia, de manera que deixa en un segon pla altres activitats, com, per exemple, la capacitat de ser creatiu. L’agilitat mental està relacionada amb tenir poca cosa a l’estómac. Per últim, beure aigua. El cos necessita hidratar-se bé. A vegades, quan estem cansats, beure aigua ens desperta i revitalitza.

El cervell agraeix productes de bona qualitat nutritiva, i en aquest sentit és més fàcil enumerar què no hem de fer que el contrari.

Evitar el sucre refinat. El cervell necessita glucosa, però tenim al nostre abast diverses maneres d’aconseguir-la. Quan consumim productes processats, com ara gelats o una beguda refrescant, el cos experimenta una elevada pujada de la glucèmia, que obliga a alliberar molta insulina de cop i provoca una baixada en picat. Això al llarg d’una vida genera desarranjaments. El sucre també dispersa la nostra ment, i alguns estudis el relacionen amb el trastorn per dèficit d’atenció. El problema és que no som conscients que ingerim grans quantitats de sucre, perquè està ocult. Per les seves propietats conservants i addictives, s’incorpora als embotits, les salses i, en general, als productes processats.

Efectivament. Ajuden a ser més creatius els productes amb omega 3, com ara l’alvocat i el peix blau, també la fruita sec, les llavors i l’oli d’oliva extra verge de la primera premsada en fred.

L’omega 3 millora les connexions entre les neurones i, en definitiva, l’intercanvi d’informació. La creativitat, al final, és l’exercici de connectar idees que són al nostre cervell.

Taronja amb canyella, per exemple. La taronja ens aporta moltes vitamines i sucres, però dels bons, dels complexos, que donen energia. La canyella, per la seva banda, regula la glucosa en sang, l’estabilitza, de manera que minimitza el pic glucèmic. En altres paraules, l’organisme funciona sense sobresalts. També aconsellaria moldre llavors de sèsam amb sal i condimentar els nostres plats amb el resultat. A més de saborós, és una font molt important d’un gran nombre de substàncies (omega 3 i 6, vitamina E i sobretot silici) que ens ajuden a l’equilibri i a ser creatius.

Rotundament, no. Menjar és una necessitat bàsica, per tant, fer-ho saludablement hauria de ser una prioritat i si no sabem trobat els 20 minuts que calen per fer un arròs integral, és que alguna cosa no està bé. Hem de començar pels nostres fills. Hem d’educar que és molt important com ens alimentem. El currículum escolar hauria d’incorporar l’alimentació i, a les llars, els pares no hem d’allunyar els fills de la cuina. Està en joc la nostra salut. La prevenció de moltes malalties té a veure amb una bona alimentació.

Cada cop hi ha més consciència, però ho hem de repetir més: moltes de les malalties tenen l’origen en l’alimentació. Després, ens convencen que amb una pastilla es resol. Ens hauria de resultar sospitós que Bayer compri Monsanto pels vincles entre la indústria alimentària i farmacèutica. Primer, ens generen el problema i després, ens venen la solució.