El jutge del cas Tàndem, Manuel García Castellón, sospita que “la cúpula” del BBVA va consentir la contractació de l’excomissari José Villarejo per a tasques d’informació i espionatge, en vista del “benefici personal i empresarial” que li podien reportar.

El magistrat creu que és necessari determinar si el banc va posar en marxa mesures per a evitar el delicte o si, per contra, “l’absència de mecanismes de control” i “la tolerància amb pràctiques contràries a la bona fe empresarial” van ser “mitjans dels quals el banc va poder haver-se valgut per a facilitar la contractació” de Villarejo.

De moment, el jutge ha rebutjat acceptar la petició del banc de personar-se com a perjudicat en espera d’aclarir si es va beneficiar dels contractes amb Villarejo i si no va aplicar els controls necessaris “permetent” així “la corrupció personal dels seus directius” i “pràctiques que poguessin resultar contràries a l’interès” del BBVA.

Per això veu “necessària” la seva imputació per corrupció en els negocis en aquest estat inicial de la investigació, de manera que l’entitat pugui declarar en la causa amb les garanties que ofereix la condició d’imputat o investigat i es pugui determinar si efectivament va posar en marxa els mecanismes de prevenció del delicte.

A part del banc, el jutge ha imputat a una desena de directius i exdirectius de l’entitat, entre ells Ángel Cano, exconseller delegat; Julio Corrochano, excap de seguretat del BBVA i excomissari general de la Policia Judicial, i Antonio Béjar, exdirector de Riscos i Recuperacions Immobiliàries que està col·laborant amb el jutge. Se’ls investiga en la peça número 9 del cas Tàndem sobre les contractacions per valor de diversos milions del banc a Cenyt, empresa de l’excomissari que presumptament hauria espiat unes 15.000 trucades telefòniques de polítics, periodistes, banquers i empresaris.

Les seves imputacions s’han produït a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que indaga les contractacions del banc a Villarejo des de 2004, quan la constructora Sacyr va iniciar un moviment per a tractar de prendre el control del grup bancari, que finalment no va tenir èxit. Aquestes contractacions es van allargar fins a l’any 2017.

Les implicacions del cas Villarejo van causar la renúncia el passat mes de març de Francisco González com a president d’honor de l’entitat, després d’haver deixat al desembre de presidir-la.