El xup-xup de la cursa per a la nominació del qui ha de ser l’oponent pel Partit Demòcrata al president Trump en les eleccions del novembre del 2020 ha arrencat el bull. I ha exhibit les costures de les dues posicions antagòniques dins el partit: la moderada, que tem perdre votants davant les propostes de la de l’esquerra progressista. Molts són els que aspiren a ser escollits, d’aquí a un any, com a candidat. Tants com vint, que s’han enfrontat en dos debats organitzats per la cadena CNN.

A hores d’ara les enquestes apunten a Joe Biden, exvicepresident d’Obama, com a capdavanter en la cursa demòcrata, però les primàries encara són massa llunyanes. I entre els principals favorits s’hi compten el senador Bernie Sanders –que pren part per segon cop a la cursa demòcrata– i la senadora Elisabeth Warren. Amb matisos que situen Sanders ideològicament més a l’esquerra, tots dos lideren el sector progressista dels demòcrates, que aspira a desbancar candidats més centristes i vinculats a l’aparell del partit, com Biden. La divisió partidista no és nova i, lluny d’un enfrontament entre Sanders i Warren, en el primer dels debats ambdós van unir dialèctiques per acorralar els moderats, liderats per l’excongressista John Delaney.

Sense embuts, Warren va carregar contra els arguments de Delaney que caldria contenció per no espantar futurs votants: “No entenc per què algú es pren la molèstia de presentar-se a la presidència dels EUA per parlar sobre el que no podem fer i pel que no hem de lluitar.” Sanders tampoc es va quedar curt: “Estic una mica cansat dels demòcrates amb por de les grans idees, els republicans no n’hi tenen”, en recordar la rebaixa impositiva impulsada per Trump.

El sistema de salut, que està en mans quasi en exclusiva de les asseguradores, va tornar a centrar bona part del debat. Sanders i Warren són els dos únics demòcrates que defensen que sigui universal i públic. Respecte a això, Delany va exclamar-se: “Per què hem de ser tan extremistes?”, tot reivindicant-se com l’únic candidat amb experiència en el “negoci de la salut”. Sanders li va replicar: “No és un negoci!”, tot defensant la salut com a “dret humà” al qual tindran dret tots els ciutadans i, també, els immigrants irregulars si arriba a la Casa Blanca.

Precisament, la greu crisi migratòria que afronta el país a la seva frontera sud va ser una altra de les grans qüestions que van centrar el debat. Les crítiques al president Trump i la seva polèmica gestió de la crisi uneixen aparentment tots els demòcrates, però difereixen en el fons de la qüestió. Així, el governador de Montana, Steve Bullock, va afirmar: “Tenim 100.000 persones a la frontera. Si en despenalitzem l’entrada i els donem salut gratuïta, en tindrem moltes més.” Aquesta matinada, Biden i una altra de les favorites, la californiana Kamala Harris, s’enfrontaven en una segona part del debat televisiu.