Biden supera el segon debat i es manté líder en la cursa demòcrata
L’exvicepresident es mostra més agressiu que en la cita anterior però fa un paper discret
El favorit per enfrontar-se a Trump treu 16 punts a Sanders
Joe Biden va superar dimarts al vespre el segon debat en què participava dels candidats a la nominació demòcrata a les presidencials de l’any que ve amb un aprovat just que li permet mantenir un còmode avantatge sobre els seus rivals en les enquestes. Segons Real Clear Politics, que fa una mitjana dels principals sondejos d’opinió, l’exvicepresident de Barack Obama encapçala la cursa amb un 32% de les preferències de vot, molt per sobre de Bernie Sanders (16,2%), Elisabeth Warren (14%) i Kamala Harris (10,5%).
Biden va sortir al debat del teatre Fox de Detroit (Michigan) amb la lliçó apresa i, a diferència del de fa un mes, en què va aparèixer descol·locat davant les envestides dels seus rivals, en aquesta ocasió es va mostrar més agressiu a l’hora de contrarestar els atacs dels altres nou candidats.
El septuagenari aspirant a disputar la Casa Blanca al president Trump va protagonitzar l’anècdota del debat quan va saludar Harris, que en l’anterior debat l’havia posat contra les cordes, i li va etzibar “no et passis amb mi” en to distès. Poc després, el mateix Biden atacava el “doble discurs” de la senadora afroamericana per Califòrnia en la qüestió sanitària. Harris, que havia brillat en el debat anterior, va tastar el seu propi remei, sobretot per part de la congressista Tulsi Gabbard, que li va retreure la seva gestió com a fiscal general de Califòrnia, uns retrets que no va saber replicar de manera convincent.
Tot i la millora de Biden respecte del debat de fa un mes, no es pot dir que l’exvicepresident tingués una actuació gaire lluïda. Els analistes polítics nord-americans destacaven ahir les seves mancances com a orador, que es van fer paleses en diverses fases de l’acte de Detroit, en què els seus rivals l’arraconaven amb qüestions com ara el gran nombre de deportacions d’immigrants que es van dur a terme durant el mandat d’Obama. Biden va adduir que ell no era el president i que manté els consells que donava en privat. Els seus rivals li van retreure que se serveixi de la popularitat de l’expresident demòcrata quan li convé i en renegui quan li resulta incòmode.
En tot cas, Biden continua sent el candidat més ben situat. Juga la carta del seu perfil centrista com a clau per arrabassar vots de moderats a Trump i, de moment, li funciona. La cursa, però, tot just acaba de començar.
Pressió per salvar l’últim tractat de control d’armes
El Senat nord-americà va introduir dimecres una proposta al govern nord-americà perquè estengui el Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques (START) que limita el nombre de caps nuclears que poden desplegar els Estats Units i Rússia a 1.550 cadascun, segon va publicar el diari The Guardian. El tractat, signat per l’anterior president dels EUA, Barack Obama, expira el febrer del 2021 i el conseller de Seguretat Nacional, John Bolton, ja ha dit que no creu que es renovi.
La proposta conjunta de demòcrates i republicans a la cambra alta del Congrés arriba dos dies abans de la retirada dels EUA avui del Tractat d’Eliminació de Míssils de Curt i Mitjà Abast (INF), firmat el 1987, que Washington acusa a Moscou d’haver incomplert. Rússia se’n va retirar el 3 de juliol passat i ara l’únic tractat de limitació armamentista en vigor és l’Start. Demòcrates i republicans temen l’inici d’una nova cursa armamentista.