Quan Núria Rial va acabar de cantar una ària de l’Ode for the birthday of Queen Anne, va esclatar un bram admiratiu a l’església del Carme de Peralada , on la soprano actuava en un concert íntegrament dedicat a peces d’Händel junt amb el tenor sevillà i la formació Capella Cracoviensis, dirigida per Jan Tomasz Adamus. L’oda celebra, a més de l’aniversari de l’estrafeta reina Anna d’Anglaterra, el tractat d’Utrecht, que va posar fi a l’anomenada guerra de Successió espanyola amb conseqüències tan nefastes per a la sobirania de Catalunya. Tanmateix, va donar peu a celebrar el cant d’una excepcional soprano catalana que possiblement tindria més popularitat si no estigués consagrada sobretot al repertori barroc. El cas és que aleshores la veu de Núria Rial va semblar més transparent, lluminosa, expansiva i definitivament bella que mai: una pura delícia de musicalitat que va crear una sensació joiosa.

La interpretació d’un fragment (Eternal source of light divine) de l’oda de Händel va ser el moment culminant d’un concert extraordinari amb un programa extret de diversa mena de peces (cantates, oratoris, odes i òperes, entre les quals, tant de recuperades com Rodelinda, Alcina i Ariodante, però també d’oblidades) del compositor alemany, però amb una llarga vida a Anglaterra, a la recerca del que va convertir-se en una raresa en la lírica barroca, atesa la seva preferència per la veu dels castrati: els duets de soprano i tenor. La recerca ha sigut profitosa i és així que, a més d’interpretar cadascun diverses àries, Juan Sancho i Núria Rial van excel·lir i compenetrar-se en duets bellíssims, com ara O prince whose virtues all admire (d’Hercules, una de les òperes amagades de Händel), l’exultant Happy, happy we! (de Acis i Galatea, que no se sap si és una serenata, una oda pastoral o una petita òpera) i As steals the mourn, peça de l’oda pastoral L’Allegro, il Penseroso ed il Moderato que, interpretada just a la meitat del concert, va repetir-se com a bis davant d’un públic entusiasmat.

Si l’any passat Núria Rial i Juan Sancho van coincidir al Festival Castell de Peralada en la versió semiescenificada de Rinaldo dirigida per Xavier Sabata, dijous hi van tornar en plenitud ben acompanyats per la formació polonesa Capella Cracoviensis, que interpreta amb instruments d’època i criteris històrics.