Per a Matteo Salvini, tota la legislatura ha estat una preparació per a aquest moment: anunciar que parteix peres amb els socis del Moviment 5 Estrelles i que vol anar a eleccions. Per governar en solitari o, a tot estirar, amb el suport del partit postfeixista Germans d’Itàlia o de Silvio Berlusconi, els dos aliats amb qui va concórrer a les generals de l’any passat. No en té prou a actuar de facto com si ja fos primer ministre d’Itàlia: vol que les urnes ho ratifiquin. I, de passada, desempallegar-se dels grillini, un cop ja els ha espremut, humiliat i fet servir com li ha convingut.

Per ara, a Salvini li ha sortit tot rodó. Va arribar al poder fa 14 mesos, quan el partit més votat, el 5 Estrelles, que gairebé doblava la Lliga en vots, li va allargar la mà per governar plegats. Va obtenir unes condicions immillorables pel poc pes electoral que aleshores encara tenia (17,7% dels vots). Va aconseguir formar un govern bicèfal amb dos vice-primers ministres que haurien de portar la batuta i un primer ministre de palla sense veu ni vot. El leghista es va adjudicar, a més, el càrrec que tanta il·lusió li feia: ministre de l’Interior. Ha pogut vestir-se i fer-se fotografiar cada dia amb un uniforme d’un cos de policia diferent.

Li va caldre menys d’un mes per cruspir-se l’altre vice-primer ministre, el poc carismàtic grillino Luigi di Maio, obedient portaveu del mentor Beppe Grillo. En poques setmanes els sondejos ja li concedien el lideratge. Després van venir victòries regionals i la primera gran victòria: les eleccions europees.

Quan a finals del 2013 Salvini va agafar el timó de l’aleshores Lliga Nord, formació xenòfoba i nord-autonomista que menyspreava el sud d’Itàlia, ja tenia clar que volia governar el país. Va transformar la Lliga Nord en “la Lliga de Salvini”, ultranacionalista italiana, inspirant-se en el Front National francès. Però li calia poder demostrar als italians, sobretot als del sud, que la Lliga, que fins aleshores només tenia força i ulls per al nord, podia ser un partit de govern nacional. Per a això ha servit l’aliança amb els 5 Estrelles.

Sembla que quedin lluny els dies en què Salvini cantava cançons d’odi contra els meridionals, sobretot els napolitans, anomenant-los “pudents que no s’han rentat mai amb sabó”. I que tractava els italians del sud d’africans ganduls, definint-los amb l’insult “terroni”. Però fa ben poc. Fa exactament set anys, Salvini carregava a Twitter contra el turisme al sud d’Itàlia. Presumia de quedar-se de vacances al nord i de fer, “com a màxim, una escapadeta a Suïssa”. “Primer, el nord, sempre!”, hi afegia. Ara que li calen els vots meridionals, ha iniciat una gira de comicis per les principals localitats turístiques del Meridione. Amb els pocs escrúpols que el caracteritzen, assegura que el millor del país, a l’estiu, són “les esplèndides perles del sud”. Salvini és això: posar-hi penques i ballar al so que més convé. Ahir va presentar una moció de censura contra el primer ministre del seu propi govern, a qui fins fa poc assegurava que no faria caure. Dilluns es reuneixen els caps de grup al Senat, i la moció s’haurà de discutir abans del 20 d’agost.

Salvini ha tingut força ocasions en què hauria pogut fer saltar l’executiu. Però s’ha esperat a l’agost. Així, els parlamentaris estan de vacances i desprevinguts, i la seva gira electoral per les platges del sud d’Itàlia, en canvi, ben organitzada. Cada nit té un míting preparat. A més, fent caure el govern ara, s’estalvia haver de prendre decisions impopulars, com les retallades que haurien de venir després de l’estiu. Entre capbussades, selfies, invocacions a la Mare de Déu i lloances a la gastronomia pàtria, Salvini passarà un estiu de campanya electoral. És a dir, com des que va arribar al poder, però en remull.