El govern de Macri s’ensorra

El pero­nisme ha tor­nat a l’Argen­tina. I ho ha fet amb més força de l’espe­rada. Les elec­ci­ons primàries obli­gatòries i ober­tes de diu­menge, con­si­de­ra­des un gran son­deig naci­o­nal abans de les gene­rals, van donar el 47% dels vots a Alberto Fernández. Si el resul­tat es repe­teix el 27 d’octu­bre, el can­di­dat que porta Cris­tina Fernández com a vice­pre­si­denta arri­barà a la Casa Rosada sense neces­si­tat d’una segona volta. Molt lluny, 15 punts per sota, es va situar el pre­si­dent Mau­ri­cio Macri. L’Argen­tina ha pas­sat d’un esce­nari d’incer­tesa elec­to­ral a un de greu crisi de gover­na­bi­li­tat. Macri és un pre­si­dent der­ro­tat que haurà de gover­nar durant qua­tre mesos enmig d’una greu crisi econòmica.

Els mer­cats van reac­ci­o­nar amb pànic al nou mapa elec­to­ral argentí. El peso va per­dre més del 30% del seu valor en poques hores i les acci­ons de les empre­ses argen­ti­nes que cotit­zen a Wall Street de van enfon­sar fins al 60%. Els bons del deute extern, on es mesura la con­fiança dels inver­sors en el país, van caure 20 punts. Diu­menge a la nit, després de reconèixer la der­rota, Macri va llançar un mis­satge al ven­ce­dor de les primàries. “Jo faré la meva part, com sem­pre; els gua­nya­dors d’avui tin­dran també la seva res­pon­sa­bi­li­tat”, va dir a Fernández.

Ahir va ser un dia de reu­ni­ons frenètiques a la Casa Rosada, on van cir­cu­lar tot tipus de rumors. El més pro­ba­ble és que el pre­si­dent intenti un canvi de minis­tres que doni aire fresc al seu govern. La sor­presa del resul­tat l’ha enxam­pat amb la guàrdia baixa. Els son­de­jos més pes­si­mis­tes li dona­ven un des­a­van­tatge de cinc punts con­tra Fernández. Però el par­tit del govern ha per­dut a tots els dis­tric­tes del país, amb l’única excepció de les ciu­tats de Bue­nos Aires i Córdoba. El balanç a la resta del país ha estat deso­la­dor. Macri ha cai­gut a totes les províncies de gover­na­dors ali­ats i a la pode­rosa Bue­nos Aires, on l’exmi­nis­tre d’Eco­no­mia de Kirch­ner, Axel Kici­llof, ha vençut amb gai­rebé el 50% dels vots María Euge­nia Vidal, fins fa poc la política amb millor imatge del país.

El pero­nisme ha tor­nat, i deu molt a l’estratègia d’uni­tat ordida per Cris­tina Kirch­ner. Al maig va deci­dir apar­tar-se de la cursa pre­si­den­cial per acom­pa­nyar Alberto Fernández, un home que després de ser el seu cap de gabi­net va renun­ciar amb crítiques molt dures. La sor­tida de Kirch­ner de la pri­mera línia ha fet pos­si­ble el mira­cle i el pero­nisme ha fet pinya amb Alberto Fernández, un home con­si­de­rat més mode­rat que l’expre­si­denta i, sobre­tot, obert al diàleg. El pero­nisme no kirch­ne­rista s’ha anat sumant, de mica en mica, a la nova can­di­da­tura.

Macri haurà d’admi­nis­trar una rea­li­tat econòmica dece­be­dora sense el poder neces­sari. Té el suport dels Estats Units i de l’FMI, que li ha dei­xat 57.000 mili­ons de dòlars, però haurà de nego­ciar amb Fernández estratègies per arri­bar a les elec­ci­ons de l’octu­bre en pau. Té la der­rota asse­gu­rada en pri­mera volta, però no pot aban­do­nar la cursa. El seu desig més íntim és con­ver­tir-se en el pri­mer pre­si­dent no pero­nista que acon­se­gueix aca­bar el man­dat.

Fernández no es recrea en la des­feta econòmica o més pati­ments del seu rival. Diu­menge a la nit va inten­tar por­tar tran­quil·litat als mer­cats amb un dis­curs mode­rat. Va dir que el pero­nisme “no és un boig” gover­nant, i va recor­dar que Néstor i Cris­tina Kirch­ner sem­pre van res­pec­tar els interes­sos del deute extern que va assu­mir després de la crisi del 2001. “No venim a res­tau­rar cap règim, sinó a crear una nova Argen­tina en la qual s’aca­ba­ran les esquer­des, les divi­si­ons i les ven­jan­ces. No som bojos, arre­gla­rem el que altres han espat­llat”, va dir en el cen­tre de cam­pa­nya que el pero­nisme va mun­tar al barri de Cha­ca­rita, a Bue­nos Aires.

Cris­tina Kirch­ner es va apar­tar de l’escena i va dei­xar tot el pro­ta­go­nisme a Fernández. Jus­ta­ment per això es va que­dar a Río Galle­gos, on va votar a 2.500 quilòmetres al sud de la capi­tal. Només va enviar un mis­satge gra­vat en què va cri­ti­car la tar­dança ofi­cial a publi­car els pri­mers resul­tats elec­to­rals. Qua­tre hores i mitja després de tan­cats els comi­cis, encara no hi havia cap dada. Fins i tot Macri va adme­tre la der­rota abans de tenir les xifres de la Cam­bra Elec­to­ral, un gest que va gene­rar sus­picàcies en el pero­nisme. Que­den ara mesos de molta tur­bulència política i econòmica a l’Argen­tina. I un camí tran­quil fins a l’octu­bre dependrà tant de Macri com dels pero­nis­tes.