El peronisme ha tornat a l’Argentina. I ho ha fet amb més força de l’esperada. Les eleccions primàries obligatòries i obertes de diumenge, considerades un gran sondeig nacional abans de les generals, van donar el 47% dels vots a Alberto Fernández. Si el resultat es repeteix el 27 d’octubre, el candidat que porta Cristina Fernández com a vicepresidenta arribarà a la Casa Rosada sense necessitat d’una segona volta. Molt lluny, 15 punts per sota, es va situar el president Mauricio Macri. L’Argentina ha passat d’un escenari d’incertesa electoral a un de greu crisi de governabilitat. Macri és un president derrotat que haurà de governar durant quatre mesos enmig d’una greu crisi econòmica.

Els mercats van reaccionar amb pànic al nou mapa electoral argentí. El peso va perdre més del 30% del seu valor en poques hores i les accions de les empreses argentines que cotitzen a Wall Street de van enfonsar fins al 60%. Els bons del deute extern, on es mesura la confiança dels inversors en el país, van caure 20 punts. Diumenge a la nit, després de reconèixer la derrota, Macri va llançar un missatge al vencedor de les primàries. “Jo faré la meva part, com sempre; els guanyadors d’avui tindran també la seva responsabilitat”, va dir a Fernández.

Ahir va ser un dia de reunions frenètiques a la Casa Rosada, on van circular tot tipus de rumors. El més probable és que el president intenti un canvi de ministres que doni aire fresc al seu govern. La sorpresa del resultat l’ha enxampat amb la guàrdia baixa. Els sondejos més pessimistes li donaven un desavantatge de cinc punts contra Fernández. Però el partit del govern ha perdut a tots els districtes del país, amb l’única excepció de les ciutats de Buenos Aires i Córdoba. El balanç a la resta del país ha estat desolador. Macri ha caigut a totes les províncies de governadors aliats i a la poderosa Buenos Aires, on l’exministre d’Economia de Kirchner, Axel Kicillof, ha vençut amb gairebé el 50% dels vots María Eugenia Vidal, fins fa poc la política amb millor imatge del país.

El peronisme ha tornat, i deu molt a l’estratègia d’unitat ordida per Cristina Kirchner. Al maig va decidir apartar-se de la cursa presidencial per acompanyar Alberto Fernández, un home que després de ser el seu cap de gabinet va renunciar amb crítiques molt dures. La sortida de Kirchner de la primera línia ha fet possible el miracle i el peronisme ha fet pinya amb Alberto Fernández, un home considerat més moderat que l’expresidenta i, sobretot, obert al diàleg. El peronisme no kirchnerista s’ha anat sumant, de mica en mica, a la nova candidatura.

Macri haurà d’administrar una realitat econòmica decebedora sense el poder necessari. Té el suport dels Estats Units i de l’FMI, que li ha deixat 57.000 milions de dòlars, però haurà de negociar amb Fernández estratègies per arribar a les eleccions de l’octubre en pau. Té la derrota assegurada en primera volta, però no pot abandonar la cursa. El seu desig més íntim és convertir-se en el primer president no peronista que aconsegueix acabar el mandat.

Fernández no es recrea en la desfeta econòmica o més patiments del seu rival. Diumenge a la nit va intentar portar tranquil·litat als mercats amb un discurs moderat. Va dir que el peronisme “no és un boig” governant, i va recordar que Néstor i Cristina Kirchner sempre van respectar els interessos del deute extern que va assumir després de la crisi del 2001. “No venim a restaurar cap règim, sinó a crear una nova Argentina en la qual s’acabaran les esquerdes, les divisions i les venjances. No som bojos, arreglarem el que altres han espatllat”, va dir en el centre de campanya que el peronisme va muntar al barri de Chacarita, a Buenos Aires.

Cristina Kirchner es va apartar de l’escena i va deixar tot el protagonisme a Fernández. Justament per això es va quedar a Río Gallegos, on va votar a 2.500 quilòmetres al sud de la capital. Només va enviar un missatge gravat en què va criticar la tardança oficial a publicar els primers resultats electorals. Quatre hores i mitja després de tancats els comicis, encara no hi havia cap dada. Fins i tot Macri va admetre la derrota abans de tenir les xifres de la Cambra Electoral, un gest que va generar suspicàcies en el peronisme. Queden ara mesos de molta turbulència política i econòmica a l’Argentina. I un camí tranquil fins a l’octubre dependrà tant de Macri com dels peronistes.