Apareix amb camisa blanca i somrient. A la seva vora, la seva esposa Carla Bruni amb el cap recolzat sobre la seva espatlla. Una imatge acompanyada del titular: “Nicolas Sarkozy. Un home de passions”. És la portada de la revista del cor Paris Match –motiu de befa a les xarxes socials pel fet que Sarkozy, que fa 1,66 m, sembla força més alt que Bruni, d’1,75– amb què l’expresident francès va confirmar el seu retorn a l’escena mediàtica. Després de la publicació del seu llibre Passions, número u de ventes en les seves dues primeres setmanes en les llibreries, Sarkozy, de 64 anys, s’ha convertit en el polític de moda a França. Això ha multiplicat els rumors sobre un possible retorn a la política.

Tot i que l’exdirigent conservador ho nega, aquest es deixa estimar. Amb aquest llibre de memòries, del qual se n’han distribuït 200.000 exemplars, repassa els seus primers trenta anys de trajectòria política, fins a la seva elecció com a president el 2007. Encara que en les primeres pàgines assegura que vol narrar “sense acrimònia ni maldat”, llença alguns punyals envers alguns dels seus principals adversaris, com ara l’expresident socialista François Hollande o François Fillon, candidat de la dreta republicana en les presidencials de 2017. Segurament, Passions no és una obra mestra dels llibres polítics, però Sarkozy confia en què es converteixi en una de les sensacions d’aquest estiu en les llibreries franceses.

Després d’uns mesos convulsos marcats per les conflictives manifestacions dels armilles grogues, les dificultats del president Emmanuel Macron i l’enfonsament dels Republicans (el partit refundat per Sarkozy) en les europees amb només el 8% dels vots, la nostàlgia sembla envair la societat francesa. Sobretot, en l’univers de la dreta republicana, immersa en una trajectòria decadent. Mentre que les classes treballadores conservadores aposten des de fa anys pel lepenisme, el macronisme va arrasar entre la burgesia en els comicis del 26 de maig. L’aleshores president dels Republicans, Laurent Wauquiez, va dimitir després de la desfeta en les europees. A l’octubre aquesta formació celebrarà un congrés per escollir el seu nou líder. De moment, però, només han postulat per aquest càrrec dirigents de talla menor. Segons un sondeig de l’institut Elabe, Sarkozy és el candidat preferit pels votants de la dreta i el centre per liderar els Republicans, amb el suport del 46% dels electors d’aquest espai. De fet, l’expresident s’ha convertit recentment en la segona personalitat política preferida pels francesos, només per darrere de l’ecologista Nicolas Hulot. Tanmateix, el 76% d’ells no desitja que retorni a la política, segons un sondeig de l’institut Ifop per al Journal du Dimanche.

“El meu lloc ja no es troba en la vida política dels partits”, va declarar Sarkozy. El dirigent conservador té ben present el record del seu fracàs en les primàries de la dreta el novembre de 2016, en què va quedar relegat en la tercera posició. A més, es troba inculpat en quatre afers: el cas del finançament libi, el Bygmalion, l’afer dels sondejos de l’Elisi i el de les escoltes judicials.

Precisament, per aquest últim cas, en el qual se l’acusa d’haver intentar obtenir informació d’un procés judicial de manera il·legal, Sarkozy compareixerà davant dels tribunals durant els propers mesos. La qual cosa el convertirà en el primer president de la Cinquena República que és jutjat a França per un delicte de corrupció. Unes angúnies judicials que l’expresident prefereix obviar en les seves memòries.