El govern britànic es prepara per al pitjor. Un document confidencial de l’executiu filtrat ahir revela que el país s’enfronta a un problema d’escassetat de combustible, aliments i medicines en el cas que es produeixi el Brexit dur amb què amenaça el primer ministre Boris Johnson el 31 d’octubre.

L’informe, publicat per The Times, avisa que un dels punts més problemàtics seran els ports fronterers amb França. Fins al 85% de tots els camions pesants que surtin del país a través del canal de la Mànega podrien no estar preparats per als paràmetres que els imposin les autoritats franceses a la duana. Aquest bloqueig podria durar fins a tres mesos abans de començar a normalitzar-se la situació. La mateixa situació es produiria a la frontera amb Gibraltar.

La part més delicada, però, és la que fa referència a la frontera amb la República d’Irlanda. Explica que el més probable és que s’estableixi una frontera física que obligarà els vehicles i les persones a aturar-se a la frontera. Alerta que això podria provocar tensions entre les dues comunitats enfrontades a la regió, protestes, vagues i talls de carreteres arreu del Regne Unit. Un escenari que exigirà l’ús d’un gran contingent de forces policials.

Aquests documents van ser publicats el mateix dia que el ministre del Brexit, Stephen Barclay, anunciava que havien signat l’ordre per deslligar les lleis britàniques de les de la UE a través de la derogació de la llei de comunitats europees del 1972. Aquesta normativa és la que permet que la regulació europea actuï directament al Regne Unit. L’ordre entrarà en vigor a partir del 31 d’octubre. “Estem recuperant el control de les nostres lleis”, va declarar Barclay, que hi va afegir que és un “senyal clar” que “no hi ha marxa enrere”. Envien aquest senyal abans de la cimera del G-7 del cap de setmana vinent i de la visita de Johnson a Berlín, dimecres, i a París, dijous, durant les quals reiterarà a Angela Merkel i a Emmanuel Macron l’amenaça d’un Brexit dur si no accepten renegociar l’acord.

Fins a 100 diputats li van reclamar que suspengui les vacances parlamentàries i que avanci la reobertura de la cambra, prevista per al 3 de setembre, per afrontar la crisi constitucional del Brexit, possibilitat que el govern va descartar ahir. Mentrestant, els partits contraris al Brexit i la facció europeista conservadora continuen negociant la manera com frenar el Brexit dur de Johnson al Parlament. L’única opció és que el líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, plantegi una moció de censura contra Johnson.

És molt probable que el primer ministre la perdi perquè només té una majoria d’un diputat i hi ha 30 parlamentaris tories rebels que s’oposen al Brexit que proposa. Si perdés, com s’espera, aleshores hauria de convocar eleccions. Johnson ha insinuat que les convocaria després del 31 d’octubre per evitar que el Parlament bloquegés el Brexit. L’oposició està negociant la creació d’un govern provisional alternatiu, d’unitat nacional, que demani una pròrroga a la UE i que convoqui eleccions. La principal discrepància entre l’oposició és qui seria el primer ministre interí. Corbyn reclama que hauria de ser ell. Els nacionalistes escocesos i gal·lesos i els verds li donen suport. Mentre que els tories europeistes i els demòcrates liberals diuen que acceptaran qualsevol menys Corbyn. Només si l’oposició s’uneix tindrà possibilitats de frenar Johnson.