Treva entre Macron i Johnson
El president francès i el primer ministre britànic escenifiquen a París la voluntat d’aconseguir un ‘Brexit’ acordat
Merkel aclareix el termini de “30 dies” donat a Londres per trobar una alternativa
A Emmanuel Macron i a Boris Johnson se’ls ha presentat sovint com a dos dirigents oposats. Per una banda, el president francès seria un liberal europeista i progressista. Per l’altra, el primer ministre britànic, un populista conservador i nacionalista. Però, i si en realitat es tractés de dos mandataris més similars del que diuen?
Macron i Johnson comparteixen un aspecte essencial de la política: el seu oportunisme. Dit d’una manera més políticament correcta, la seva habilitat per quedar bé davant de l’interlocutor. Lluny de la tensa reunió que alguns esperaven, la seva primera trobada a París va ser tot rialles, encaixades de mans i copets a l’esquena. Tot un exercici de teatre i ambigüitat entre aquests dos rèptils del poder.
El francès i el britànic van escenificar la seva voluntat que el Brexit es produeixi a través d’un “acord”. “Vull un acord”, va assegurar Johnson a la premsa des del pati de l’Elisi. “Crec que podem arribar a un acord i a un bon acord”, hi va afegir el premier en la segona etapa de la seva primera gira diplomàtica europea, després d’haver-se reunit, abans-d’ahir a Berlín, amb Angela Merkel. La cancellera alemanya va entreobrir la porta a introduir alguns canvis en l’acord assolit el novembre de l’any passat entre Londres i Brussel·les, però que va rebutjar el Parlament britànic. Una nova negociació a la qual semblava oposar-se amb fermesa Macron, després d’haver afirmat abans-d’ahir que “no era una opció”.
Tanmateix, el president va aigualir aquestes declaracions. “Com la cancellera Merkel, confio que la intel·ligència col·lectiva i la nostra voluntat de construir ens permetin trobar una solució intel·ligent”, va assegurar davant de Johnson, tot i que hi va afegir tot seguit: “No trobarem un nou acord [del Brexit] que sigui força diferent” del ja assolit.
Salvaguarda intocable
“Podem seguir treballant”, però “en el marc del que ja s’ha negociat”, va deixar clar el líder centrista, que va ironitzar amb el fet que se’l presenta com “el més dur de la banda”. Una referència al rol que s’atribueix a París en la negociació amb Londres, en contraposició amb Berlín, més flexible per assolir una sortida negociada.
El principal escull per a un Brexit acordat és la situació a Irlanda del Nord. És a dir, l’oposició del govern de Johnson al mecanisme de salvaguarda irlandesa, acordat entre Theresa May i la Comissió Europea. Aquesta clàusula evitaria que s’erigís una nova frontera entre les dues Irlandes i mantindria Irlanda del Nord en el mercat europeu. Londres tem, però, que aquest sistema retingui el Regne Unit dins la unió duanera europea. “De cap manera volem restablir controls a la frontera” irlandesa, va afirmar el primer ministre britànic, per qui “hi ha solucions tècniques fàcilment disponibles”, com ara controlar la circulació dels béns comercials a través de sistemes electrònics que evitin instaurar una nova frontera física.
Tot i advertir que la salvaguarda irlandesa suposa “una garantia indispensable”, Macron va obrir la porta a trobar una solució acordada sobre aquesta qüestió durant “els propers 30 dies”. Es referia així al mateix termini establert per Merkel el dia abans. O així ho semblava. Curiosament, poques hores després de la roda de premsa entre Macron i Johnson, la cancellera rectificava les seves declaracions de dimecres: “No es tracta de 30 dies, sinó que aquest va ser un termini simbòlic amb què volia dir que poden aconseguir-ho –un Brexit amb acord– en un breu període de temps”, va assegurar.
La data fixada per al Brexit, el 31 d’octubre, s’acosta, i la confusió regna a les capitals. A Berlín provoca al·lèrgia una sortida del Regne Unit sense un acord, i encara més després que les tensions comercials han cristal·litzat les debilitats de l’economia d’un país que podria entrar en recessió el proper trimestre. Per París, tampoc seria una bona opció, tenint en compte l’important excedent entre França i el Regne Unit. Les conseqüències per a l’economia britànica també podrien resultar molt negatives. El fantasma d’una nova crisi econòmica accentua la incertesa pel Brexit. Tic-tac, tic-tac.
LES FRASES
La UE exigeix concreció a Londres
Enric BonetLa Unió Europea espera que el primer ministre britànic, Boris Johnson, detalli els seus plans sobre el Brexit durant la reunió que mantindrà diumenge amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, durant el G7 de Biarritz, que comença demà. “Hem estat bastant clars i coherents, tant les institucions com els estats membres de la UE. Volem detalls”, va afirmar ahir un alt funcionari europeu sobre la trobada entre Tusk i Johnson, la primera oficial des que el líder conservador va entrar al número 10 de Downing Street. Per preparar aquesta reunió, el president del Consell va reunir-se amb Michel Barnier, el negociador en cap de la UE per al Brexit.
La UE vol que Londres presenti “nous fets i idees factibles”. La qual cosa no ha passat des que, dilluns, el premier britànic va enviar una carta a Brussel·les en què proposava substituir la salvaguarda irlandesa –principal escull per aconseguir un Brexit pactat– per acords alternatius.