Emmanuel Macron va trigar unes quantes setmanes abans de reaccionar als incendis de l’Amazònia, provocats en part per l’apetit de grans empreses agrícoles i mineres. Tot i que l’estat brasiler de l’Amazones ja havia declarat una situació d’emergència el dia 9 d’agost, no va ser fins gairebé dues setmanes després, dijous passat, que el president francès va fer la seva famosa piulada: “La nostra casa està cremant. Literalment. L’Amazònia, el pulmó del nostre planeta que produeix el 20% del nostre oxigen, està en flames.”

Val més tard que mai. Amb el seu vet a l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur, el jove dirigent va augmentar la pressió sobre el seu homòleg brasiler, Jair Bolsonaro, que anunciaria el desplegament de l’exèrcit. “Amenaçant Bolsonaro amb la no ratificació del tractat comercial UE-Mercosur, que [Macron] havia elogiat durant el G20 d’Osaka, però que és molt criticat a França, ha aconseguit desactivar les oposicions internes”, va assegurar el diari Le Monde en un editorial en què elogiava “l’audàcia” del president francès durant el G7 de Biarritz. Presentant-se com “el líder ecologista del planeta”, el jove dirigent intenta frenar el creixement dels verds, que ja van ser la tercera força a França, amb més del 13% dels vots en les europees. A més d’oferir la modesta ajuda de 18 milions d’euros per a l’Amazònia, que l’ultradretà president del Brasil es resisteix a acceptar, el G7 de Biarritz va servir perquè grans empreses tèxtils –el segon sector més contaminant després de les energies fòssils– es comprometessin a adoptar mesures per reduir el seu impacte mediambiental. Però com la majoria de les promeses fetes a la localitat basca, la seva ambició dependrà de la seva concreció.

“Costa prendre’s seriosament Macron quan tenim coneixement dels nombrosos permisos d’exploració minera concedits a la Guaiana”, va advertir en un editorial el digital Reporterre. Les crítiques pertinents de Macron a Bolsonaro es veuen contradites per la gestió de l’Elisi de la desforestació a les selves amazòniques d’aquesta colònia francesa a l’Amèrica del Sud. Tot i que París recorda que al maig ja va suspendre la polèmica explotació d’una mina d’or al cor de l’Amazònia, a principis d’aquest mes va concedir un altre permís d’exploració minera que afectarà 5.000 hectàrees de bosc a la Guaiana. A més, Greenpeace va denunciar l’any passat vint empreses franceses per importacions il·legals de fusta de la selva amazònica. “Els incendis no són l’únic perill que amenaça i destrueix l’Amazònia. L’extractivisme també hi té la seva part de responsabilitat”, va denunciar el Gran Consell dels pobles amerindis de la Guaiana Francesa al portal de la televisió pública francesa. En aquesta tribuna, publicada abans-d’ahir, va assegurar: “Ens sorprèn la posició del president Macron, que consisteix a denunciar la destrucció de l’Amazònia, però que al mateix temps atribueix 360.000 hectàrees de bosc a les multinacionals mineres de l’Amazònia francesa.”