D’uns anys ençà, els festivals de música han ultrapassat la simple condició de manifestació musical per ser una eina indiscutible de dinamisme econòmic per al territori, associada al turisme, si bé el risc de saturació s’entrelluca a l’horitzó, en bona part causat per la hipercompetència que hi ha entre els diversos esdeveniments musicals que se celebren.

A Catalunya, segons dades d’un estudi de l’Online Business School (OBS) de la Universitat de Barcelona, realitzat per la professora Natividad Buceta, l’impacte econòmic dels festivals podria assolir els 2.400 milions d’euros, tot erigint-se així en la comunitat on aquesta indústria del festival extreu més rendiment, per damunt del País Valencià (900 milions), Madrid (800 milions) i el País Basc (400 milions). Confirma el pes que ha anat guanyant aquesta indústria al país, la dada d’OBS que ens diu que el pressupost mitjà d’un festival de música a Catalunya és de 1.550.000 euros, mentre que a tot l’Estat és de 638.507 euros.

Estem parlant, en dades de l’Anuari de la Música que elabora la revista Enderrock, d’un país on al llarg de l’any s’arriben a celebrar fins a 400 festivals, amb grans fites, pel que fa a l’assistència, com el Primavera Sound (220.000 assistents), el Sónar (105.000) i l’Acústica de Figueres (108.000).

Elsa Soro, que ha realitzat un estudi sobre festivals musicals per a The Ostelea School of Tourism & Hospitality, incideix en el fet que la música en viu “manté una estreta relació amb el turisme, tot contribuint de manera decisiva a impulsar la imatge de marca d’un país”. I afegeix: “La música com a dinamitzadora de turisme es relaciona amb la transformació de la indústria turística global, amb l’auge de les companyies low cost i de les plataformes d’allotjament que permeten una reducció dels costos del viatge i una gestió més àgil.”

Aquest esperó del turisme és al caire de tocar sostre? Segons l’Anuari de la Música, l’any 2018 encara hi va haver un guany del 2% en espectadors, fins a 2,6 milions, però cal fer avinent que veníem d’un fort augment l’any anterior, del 14%, per la qual cosa podem parlar de desacceleració.

De ben segur, per esbrinar la resposta a aquest fenomen n’hauríem de combinar diversos, entre els quals el que esmenta Lluís Gendrau, director d’Enderrock: “El públic català prefereix anar a concerts abans que a festivals, hi ha un canvi de tendència que es va començar a detectar l’any passat, segons l’Enquesta de Participació 2018, elaborada per la Generalitat, que ens diu que la quantitat de públic català que va anar a concerts va créixer gairebé 6 punts respecte al 2017, i va passar del 40% al 46%, un augment que no va ser degut a l’assistència als grans festivals, ja que aquest model va caure del 40 al 36%.”

Així doncs, sembla que el festival enfortirà, encara més, la seva simbiosi amb el turisme. Com diu Elsa Soro: “L’increment del turisme musical s’emmarca en la tendència experiencial i sensorial del turisme, ja que vehicula una vivència col·lectiva i involucra directament els sentits. Alhora, sovint els turistes musicals amplien les seves estades abans o després del festival.” L’atracció de turistes estrangers és paradigmàtica en certàmens com el Primavera Sound, en què ho són el 46%, o el Sónar, amb un 56%. Com indica Natividad Buceta, “mesures com la baixada de l’IVA en els espectacles en directe del 21 al 10% han afavorit el desenvolupament del turisme musical”.

Ara bé, compte a no engreixar massa la gallina dels ous d’or. Com avisa Gendrau: “La mitjana d’espectadors de festivals catalans, 6.500 persones, gairebé dobla la britànica, de 3.700, una diferència que indica que segurament hem tocat sostre i que estem a punt de rebentar la bombolla.” Afegeix l’argument que al nostre país hi ha un festival per cada 19.000 habitants, mentre que a la Gran Bretanya tenen un festival per cada 64.000, si bé cal fer avinent que bona part dels espectadors dels grans certàmens són estrangers.

Si volen seguir creixent, els festivals hauran d’estar en constant transformació, com afirma la professora Natividad Buceta: “Els organitzadors s’hauran de reinventar contínuament, hauran de professionalitzar el sector per seguir creixent, millorar la seguretat, buscar la sostenibilitat dels esdeveniments, integrar l’espectacle a l’entorn local i treballar en nous dissenys, escenaris i jocs de llums i sons que sorprenguin el seu públic objectiu.”