Si tot el parc d’edificis de Barcelona s’hagués bastit, o rehabilitat, seguint les condicions que imposa la certificació Passivhaus l’estalvi econòmic s’hauria elevat fins els 600.000.000 euros, segons estima l’equip tècnic de la Plataforma d’Edificació Passivhaus, que engloba professionals, empreses i persones amb inquietuds i coneixements en el camp de l’edificació energèticament eficient.

Segons les estimacions que ha fet l’equip tècnic de la Plataforma, a Barcelona es destina un total de 10.429.860 kWh/m2 any per climatitzar les llars i assolir un estat de comfort. Per assolir aquest nivell de consum energètic ha calgut una inversió total de 719.630.867,5 euros i un total de 1.022.349 tones en emissions de CO2, quantitat equivalent a la que absorbeixen 100.000 arbres.

Val a dir que, a les ciutats, mentre que el cotxe causa el 13% de la contaminació, els habitatges i altres edificis en suposen el 56%.

Mitjançant la construcció d’edificis certificats sota l’estàndard Passivhaus, un dels més exigents en construcció d’Edificis de Consum Quasi Nul, s’assoleix reduir la demanda energètica fins a un 90% en comparació amb la mitjana del parc edificat actual i, en un rang del 70-80%, sobre l’actual normativa de construcció (CTE), cosa que es tradueix en un important estalvi econòmic.

La Directiva Europea 2010/31 exigeix als estats membres de la Unió que tots els edificis públics siguin Edificis de Consum Gairebé Nul a partir del 31 de desembre del 2018 i tots els edificis, sense excepció, ho siguin a partir del 31 de desembre del 2020. Per tot això, cal legislar per garantir a l’Estat espanyol l’edificació energèticament eficient. La Plataforma ha presentat al·legacions davant el nou projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Codi Tècnic d’Edificació (CTE) per tractar d’avançar cap a un nou CTE més complet i eficient, i que s’acosti als conceptes de l’estàndard Passivhaus.